Privat-públic

L'article de Ribó a El País, El 9 d'octubre no és una boda, señora Barberà, planteja un dilema interessant sobre la separació de l'àmbit públic i privat a les nostres societats. L'article fa referència a les declaracions de la nostra alcaldessa sobre la negativa d'alguns regidors a entrar a la catedral amb la senyera, degut a les seues conviccions personals (no-religioses, en aquest cas). L'alcaldessa recordava que molts de nosaltres entrem a l'església amb motiu de bodes, bateigs i funerals, i que, per la mateixa raó, en aquest cas els regidors podien perfectament deixar a banda les seues conviccions religiosos i, si vertaderament estimen la seua terra, entrar a la catedral amb la senyera al coll -ai maredeueta!.
Ribó recorda a l'alcaldessa que no és el mateix l'àmbit personal que el públic, i que un regidor, porte la senyera al coll o no, està en funció de la seua representativitat pública en un acte d'aquesta mena. I té raó Ribó, però jo pense que la separació privat-públic no està tan clara, ni de bon tros.
Imaginem-nos, per exemple, és un suposar, que la nostra alcaldessa -no aquesta, una hipotètica, vull dir-, fora homosexual. Imaginem-nos que ella, en exercici de les seues funcions, ha d'acudir a tota mena d'actes institucionals i protocolaris, entre ells alguns religiosos com la visita del Papa a València. Imaginem-nos també que algú aconsella l'alcadessa que amage la seua novia, que no la porte a aquesta mena d'actes, perquè no queda bé políticament o religosa. Què creuen que diria la nostra -hipotètica- alcaldessa? De segur que en aquest cas ens etzibaria que està en el seu dret d'aparéixer acompanyada amb la persona que estima o desitja, i que cap exigència pública pot retallar-li el seu dret privat a enamorar-se, viure i conviure amb qui trobe oportú.
Doncs el mateix els passa als regidors de Compromís i Esquerra Unida, senyora Barberà -en aquest cas ja parlem de l'alcaldessa real, és clar-, que per conviccions personals no volen entrar, en aquest cas, a la catedral, i tenen tot el dret a que se'ls respecten aquestes conviccions de manera pública i privada.