4/30/2018

L'infinit camina sol

El passat diumenge, a la Fira del llibre de València, vaig estar signant llibres de la nova novel·la juvenil L'infinit a les teues mans, que ha publicat
l'editorial Bromera a la seua col·lecció L'Espurna. Va ser un plaer trobar amics i amigues que es van acostar a xarrar amb mi, comprar un llibre i emportar-se'l signat. El moment de presentar un llibre i oferir-lo al públic és emocionant i esperançador, però al mateix temps està carregat d'incertesa i tensió. El judici dels lectors és vital i el que, a fi de comptes, té la última paraula. Ara el llibre està al carrer i camina sol, espere que agrade, entretinga i ajude als lectors i lectores que s'acosten a ell. Fruir de l'Infinit mereix l'esforç.
També em van fer una entrevista que us penge ací per si us ve de gust:

Referències a la premsa: Entrevista a EFE: EFE Comunitat Valenciana
Blog Disfruta Benimaclet: Disfruta Benimaclet
A La Vanguardia: La Vanguardia
A Finanzas: Finanzas.com
A Premsa Valenciana (amb versió en valencià): Premsa Valenciana
Diari Información: Información de Alicante
Diario Las Provincias: Las Provincias

4/23/2018

L'infinit a les teues mans

Tinc el gust de convidar-vos a la signatura del meu nou llibre, L'infinit a les teues mans, a la Fira del llibre de València  el  pròxim diumenge 29 d'abril pel matí.
Es tracta d'una novel·la de divulgació que ens conta la història d'una jove, Atena, que s'inicia, juntament amb els companys i companyes del curs, en l'ús del mòbil que han aconseguit com a trofeu i talismà de la seua entrada en l'adolescència.
En aquesta història res és el que sembla, perquè el món digital és un joc d'espills en el que es conforma la identitat adolescent en una interacció virtual i personal. Aquest teatre de creixement i aprenentatge personal es produeix a través de les aplicacions més emprades pels joves, la relació que estableixen els protagonistes a través de la seua utilització, les pors i les alegries, la diversió i la prevenció, les decepcions i les il·lusions, els desenganys i la confirmació sobre els sentiments que comencen a gestionar amb incertesa. Amor i odi, amistat i enveja, egoisme i generositat, tot un món d'emocionalitat a flor de pell que trasbalsa les vides dels protagonistes i del que es testimoni i actor fidel l'andròmina de la què mai se separen ni obliden.
Però més enllà dels missatges de prohibició i espant sobre els mòbils, la història mostra uns joves que s'equivoquen i proven i que, al remat, aprenen a gestionar i que els permeten accedir a un món infinit en el que és precís iniciar-se, i en el que es barregen els sentiments i les obligacions, les prevencions i una llibertat infinita que han adquirit com per art de màgia, però que costa de viure.
Acompanyant la narració trobem uns fils narratius per embastar l'infinit, uns fragments en estil assagístic que ajudaran els lectors joves a anar més enllà del llibre i al professorat que vulga fer-ne ús, a iniciar un debat a l'aula que pot esdevenir ben fructífer i suggerent.
Teniu l'infinit a les vostres mans, feu-ne ús, gaudiu-ne i l'experiència serà molt gratificant.
L'infinit a les teues mans és la novel·la que tots els pares i mares haurien de regalar els seus fills i filles juntament amb el primer mòbil.

4/09/2018

Rajoy dimissió

Les opinions sobre Rajoy són contraposades. Un grup de gent diu que és el pitjor President del govern que ha tingut la democràcia. D'altres diuen que és un polític molt intel·ligent perquè, malgrat el seu aspecte i els seus actes, ha aconseguit sobreviure i mantenir-se en el poder els últims 30 anys.
Però malgrat les opinions que es poden manifestar, tenim els fets, i aquests són tossuts, tot i l'intent d'interpretar-los de manera tendenciosa que tenen des del poder. La post-veritat, com la post-justícia i la post-realitat tenen límits, i quan aquests es desborden deixen a la vista les vergonyes de la manipulació i la mentida.
En aquest sentit la governança de Rajoy el desqualifica sense pal·liatius. La seua estratègia davant el Procés independentista ha estat judicial, amagant l'actuació política darrere d'aquesta, però la bufetada de la justícia alemanya i europea ha deixat desmantellada i en el més absolut ridícul europeu aquesta via. El resultat d'aquesta opció ha cremat el prestigi i la imparcialitat de la institució judicial i, a més, no ha aconseguit frenar el Procés que volia impedir.
I aquest és el segon fracàs, perquè el Govern va prometre escapçar el moviment independentista, però
el que ha aconseguit és donar-li volada. Amb l'estratègia d'ignorar primer i de focalitzar en els seus líders després, ha fet fallida de manera estrepitosa. L'error venia de la comprensió mateixa del que passava davant dels seus ulls, com sol passar quan et creus les mentides que tu mateix difons per tal de negar les evidències. Creure que el moviment independentista era una creació de quatre líders que atiaven un foc inexistent va ser un error evident que va guiar una estratègia superficial que només ha fet que encendre el foc i el sentiment "indepe" d'una bona part de la població catalana i de fora de Catalunya. Després de Rajoy, Espanya és menys UNA.
I no parlem de la seua actuació respecte dels casos de corrupció del seu partit. No sols no ha aconseguit frenar-los o al menys callar-los a la premsa, si no que créixen com bolets en cada comunitat, cada seu i cada instància política on ha tocat poder un partit putrefacte. Potser les seues actuacions venien motivades justament per la coneixença de primera mà que tenia un tal M. Rajoy que apareix als papers de Bàrcenas.
Respecte de l'economia només ha reviscolat de manera desigual, salvatge i esporàdica, i les seues millores no han anat més enllà de beneficiar les grans empreses per tal que invertisquen amb poc risc i molt de guany. La conjuntura mundial i europea ha fet la resta, però la població no ho percep i té la sensació que la seua Espanya és menys GRAN, menys rica, menys influent, que fa uns anys.
I podem continuar per la qualitat democràtica que ens ha deixat després de 6 anys de llei mordaça, repressió, limitacions de la llibertat d'expressió i control polític dels mitjans de comunicació. Evidentment, després de Rajoy, Espanya és menys LLIURE, si és que alguna vegada ho havia sigut.
Potser algú pot veure en aquest seguit de mesures una intel·ligència política especial que afavoreix personalment i políticament el President i el seu Partit, però només cal consultar les enquestes i percebre el nerviosisme dels quadres del Partit en veure que se'ls acaba la mamelleta de la què mamar, per tal d'adonar-nos que els resultats no són precisament els que voldrien haver obtingut.
Per tot això, la dimissió del President del Govern és més necessària que mai, i tots aquells que l'estan apuntalant amb respiració assistida i tractaments pal·liatius, acabaran pagant els efectes d'una gestió política nefasta que la ciutadania acaba castigant tard o d'hora.

4/07/2018

Espanya està perduda

Passada l'eufòria inicial per la posada en llibertat "provisional" del President Puigdemont i la desestimació del delicte de Rebel·lió, la resposta de les institucions polítiques i judicials espanyoles és més que preocupant. En compte d'una reflexió sobre la justícia d'unes mesures aplicades amb precipitació i un sentit merament repressiu, s'han dedicat a insistir en el manteniment de les mateixes de manera acrítica i sobreactuada.
En cap moment han demostrat la més mínima reflexió o valoració del camí transitat. Han preferit negar, criticar i desestimar qualsevol mesura que s'oposara a la postura oficial. Amb aquesta actitud demostren que en cap moment han buscat una Justícia autèntica, sinó que han utilitzat la justícia amb finalitats polítiques, i per això ara no els afecta la sentència alemanya, perquè el fet de ser injusta ja se sabia, ells només volien eines per eliminar la dissidència, aplicar una raó d'estat repressiva i eliminar l'enemic.
Però si aquesta és la resposta del jutge responsable de la destrucció del Procés, si la negació és la única alternativa que proposen, això significa que el problema polític d 'Espanya és irresoluble. Amb
l'actitud de M. Rajoy i S. Saenz de Santamaria, de Llarena i de Lamela, de Jimenez Losantos i l'ABC, i El País i El Mundo... no es pot anar enlloc, més que a un règim més repressor que prefereix mantenir a la població emmordassada, als innocents engarjolats i als corruptes governant.
El panorama polític és dessolador, amb un PP que nega fins i tot les falsificacions reconegudes de la seua esperança blanca per un simple Master (què faran quan es tracte d'autèntics interessos polítics o econòmics?), un Ciudadanos que diu tenir prudència quan apuntala la mentida sense rubor i un Psoe que calla amb suposada astúcia política, però amb un menyspreu evident als principis que el van fundar.
El poder judicial està desbocat i la premsa agenollada i sense pols. Amb aquest equipatge qui recuperarà Espanya? Si és precís eixir d'Europa per mantenir Espanya unida, cap problema, perquè l'esmicolament del règim és tan putrefacte que mantenir-lo és la única ocupació a la que es poden dedicar els pares de la Pàtria. No tenen temps per dedicar-se a les minúcies de governar, garantir els drets humans i construir una societat moderna i democràtica.