6/24/2010

Política impotent

Amb les darreres decisions dels polítics de "l'esquerra governant" (em referisc als partits socialistes en el govern de països europeus), s'ha transmés una sensació d'impotència, d'incapacitat d'imposar criteris polítics a unes eleccions econòmiques que venen obligades per la situació internacional i les necessitats del mercat. El President Zapatero comprén que els sindicats convoquen vagues, fins i tot li falta dir que hi participaria si poguera, però demana responsabilitat davant d'unes mesures que són "necessàries" i "inevitables". La seua actitud transmet una sensació d'impotència que evita el debat polític i el converteix en "inútil".
En canvi els polítics de la dreta governants (a Alemanya, França, i ací, al País Valencià) aprofiten la conjuntura econòmica per impulsar polítiques clarament ideològiques de destrucció del sector públic i de transvassament de riquesa a mans privades. Polítiques coincidents amb les demandes dels mercats, però que es presenten com polítiques liberals clarament decidides per ells.
Qui dels dos té raó? Queda lloc per a la política en un món globalitzat dirigit per imperatius economicistes? Doncs en aquest cas la dreta ho veu més clar, i ho amaga millor, perquè les decisions de govern sempre són polítiques, potser dirigides per interessos econòmics, però polítiques a fi de comptes, perquè opten per un model de creixement i de repartiment de la riquesa. L'abandó de la política per part dels partits socialistes és la pitjor herència que han deixat a les democràcies occidentals. I dic herència perquè aquesta política de "terra cremada" els porta necessàriament a l'oposició. Per fer polítiques de dreta, ja estan les dretes tradicionals, les de tota la vida.

6/21/2010

Retalls a l'educació

Amb l'última resolució sobre la possibilitat de matricular-se al Batxillerat a distància en matèries optatives de modalitat que no s'ofereixen al centre al qual està matriculat l’alumnat, la conilleria d'educació ha superat tots els límits. El pedaç és tan lamentable i ridícul que fins i tot se us pot passar per alt en llegir-lo, jo creia que parlava d’una altra cosa, perquè si llegiu el títol de la resolució no donareu crèdit. 
Després de carregar-se totes les línies en valencià de batxiller, amb l'excusa vergonyosa de que l'alumnat ja ha adquirit les competències mínimes en ambdues llengües, només quedava liquidar l'optativitat i, de retruc, la possibilitat de la pública de competir amb la privada, perquè sembla que encara ho feia. 
I us puc ben assegurar que no parle d’oïdes. Al meu institut, com a tots els altres, han eliminat sense explicació ni raons, els grups de PEV del batxiller, i els han convertit automàticament en PIP, i tot i que el nombre d'alumnat de PEV és més gran. No hi ha explicacions, no calen raons, fora!, i amb ells, la possibilitat d'oferir una optativitat en condicions. I si volen cursar alguna optativa que no podem oferir perquè no ens ho permeten materialment, que vagen al Batxillerat a distància. I si volen estudiar en valencià, que vagen... no sé on, perquè això no és possible ni a distància. Per aquest camí, ja ho podeu intuir, acabaran cursant tot el batxillerat a distància, encara que els tingam a la biblioteca de l'Institut, això sí, sense professorat.  
Tots ho sabiem, però no ens ho volíem creure. La crisi és l'excusa perfecta per desfer tot allò que s'ha pogut construir amb anys de treball seriós i rigorós. I les primeres coses que cauen són aquelles més inútils. No, no, no parle de la Fòrmula 1, ni de l'Àgora, sinó de l'ajuda al desenvolupament, el pressupost per a innovació educativa, per a foment de l'edició en valencià o per educar en la nostra llengua. Tot pressupostos dels grans, dels que estalvien dèficit públic de valent. A que sí?
I no serà aquesta la raó per la que estem en contra de les mesures de retall del dèficit? I no serà que el PP se n'aprofita ara, amb l'excusa de la crisi, per fer tot allò que no s'atrevia, però en tenia ganes? I no farem res? I patirem aquest deteriorament de l'ensenyament públic i en valencià sense cremar alguna cosa?