6/26/2009
Justicia universal
La nova llei de l'oficina judicial ha estat l'excusa amb la que PP i PSOE han donat un cop baix a la instauració de la justícia universal. Si la tendència dominant semblava ser la de reforçar institucions internacionals (Tribunal Penal Internacional, Estrasburg, etc) que protegiren els drets humans arreu del món. Ara els partits majoritaris de l'Estat espanyol han preferit, en una mostra de realisme polític i pocavergonya moral, limitar la potestad de l'Audiència nacional per jutjar crims ocorreguts fora de les seues fronteres. Només si impliquen ciutadans espanyols entraran dins de la seua jurisdicció.
Sembla que Garzón i algun altre jutge havien anat massa lluny, i havien posat en un conflicte diplomàtic als nostres governants. El problema és que aquells a qui defensaven no tenien altra instància que els protegira, i aquest retall a una concepció universal de la justícia, dona la raó a aquells que pensen que açò de la justícia no és més que un joc dialèctic i legal del que mai trauran res en clar. Al final triomfa la visió més positivista de la justicia i l'oblit de la fonamentació ètica que tota llei ha de tenir darrere s'oblida en favor de l'oportunisme i la conveniència.
Un mal exemple per als nostres joves i una mostra més de la poca pedagogia política que es practica en aquest país.
6/23/2009
La Karpe 3
6/11/2009
Aido
No em sorprén, però em resulta curiosa la dèria que han agafat les ràdios dretanes amb la ministra d'igualtat. He de reconéixer, no sense sentiment de culpa, que pels matins quan vaig cap a l'institut faig zàping amb la ràdio. I últimament m'he aficcionat a la COPE. Tranquils, ja sé el que esteu pensant, però us promet que és la millor ràdio per escoltar crítiques a Rajoy. El posen de volta i mitja, i sense contemplacions. A Zapatero també, és cert, però amb ell es comporten amb la condescendència del que es sap en la veritat i aconsella a l'ovella descarriada.
Bé, però el que volia comentar és la ràbia amb la que parlen de Bibiana Aido. Supose que la mateixa creació del Ministeri d'Igualtat ja els deu haver enfurismat, i els temes de que s'ocupa més encara (l'avortament, la violència de gènere, la igualtat), però en el to dels comentaris note una ira especial. En primer lloc solen ser crítiques personals, amb un intent clar de ridiculitzar a una persona que ha demostrat una eficàcia que moltes altres voldrien, per la seua joventut, per ser dona, per ser atrevida, sincera, per la seua família, pel seu origen. A més solen ser crítiques iròniques, mai amb un anàlisi sopesat, mai amb una contraposició d'arguments, supose que perquè creuen que no els necessiten. I per fi, entren en el terreny clarament ofensiu, amb acusacions de "burra" (per no saber que un fetus és un ésser humà), "ignorant" (per no coneixer el castellà i dir miembra), "pija" (perquè ve de família bé, per cert, com la d'ells) i "assassina" (ja sabeu, per defensar l'avortament.
Però no solament la COPE manté aquesta campanya d'intoxicació. Ondacero, fa una campanya molt pitjor, per ser més sibil·lina, més oculta sota una aparent imparcialitat política. Però no us equivoqueu, aquestos encara són més perillosos.
6/08/2009
Europees
Volia escriure de feia temps sobre les eleccions europees, però la falta de temps i els dubtes sobre el contingut de l'article em van fer desistir. No sabia si prendre partit decididament i públicament, si centrar-me en la vessant europeista o fer esment de la trascendència nacional (valenciana, catalana, espanyola...).
Ara tot sobra, i això demostra la inutilitat dels nostres comentaris (bé, vull dir, dels meus) i la fugacitat del temps i de l'opinió. Ai!
Però bé, efectivament sobren els comentaris que anava a fer, perquè s'han confirmat els pitjors pronòstics que jo volia conjurar: València continua sent el feu del sector més ranci i reaccionari de l'espectre polític, a la ciutadania valenciana (i Murciana i Madrilenya) li te absolutament igual tenir a un tall de "pijos" corruptes controlant el poder, a Catalunya el tripartit s'erosiona i a Espanya guanyen els blaus, els que més criden i amenacen.
I a Europa? La desfeta (el Partit popular es reforça, entren neonazis, Berlusconi continua somrient), el desinterés (l'abstenció més alta dels últims anys) i la paràlisi política. Amb aquest disseny europeu es lògic que la població no es moleste en votar, perquè és inútil un parlament que no decideix i perquè cap de les nacions aposta per un projecte atractiu que ilusione la ciutadania i la mobilitze. Amb aquestes algorges, el futur de la Unió és ben fosc, però el problema és que el futur general no és més optimista; menys democràcia, menys participació, més corrupció i més opacitat del poder (econòmic i polític).
Ens esperen anys roïns per a la democràcia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)