El succés del crucifix de Valladolid, torna a posar d'actualitat la qüestió de la laïcitat de l'estat. Sembla que els entrebancs continuats contra la separació d'esglèsia i estat no paren. Interessos morals, socials i econòmics ben clars, no paren de posar traves al desenvolupament d'una societat civil autènticament laica en la que, no ho oblidem, cabrien totes les confessions religioses, però en igualtat de condicions i sense limitar la llibertat dels no creients. No se perquè, però sembla que els qui no tenim religió, no tenim creences que defensar, ni drets trepitjats.
Doncs no és així. És absolutament necessari deixar d'imposar les creences catòliques a tota la població. De manera clara o amagada. A través de la negació a una veritable educació ciutadana, o de la imposició de la simbologia catòlica. Ells saben, que els prejudicis i estereotips d'una educació informal invisible però molt influient, continua exercint el seu poder manipulador. Per això no volen una educació moral formal i que mostre les cartes que s'hi juguen. Prefereixen els tabús i els crucifixos.