Gràcies a tots.
L’EXPLICACIÓ
De bon matí, a l'hora que els carrers
són plens de nens i nenes anant cap a l'escola,
se sent que l'aire té una altra dignitat.
N’hi ha que van a escoles petites amb jardí
i mestres que no els alcen mai la veu.
Nens amb gestos difícils,
com recordant algú perdut dins l'aire.
Els seus pares, sovint, ploren quan estan sols.
Es triga tant a entendre. Per això
no hi ha mai dues oportunitats.
Però aquests nens no ho sabran mai,
em dic, pensant en el somriure
que, angoixat, sento com es va esvanint.
Uns quants records és tot el que ara em queda
per explicar-me a mi mateix
que és en l’amor on m’he deixat la vida.
Joan Margarit
I per si n'hi havia poc, un altre amic, Hector, m'envia Itaca, de Kavafis amb veu de Lluis Llach. Açò alça la moral.
Gràcies altra vegada
2 comentaris:
Muy buenas las dos respuestas de tus amigos. Para mí, la vida, tiene el sentido que le queramos dar nosotros mismos durante nuestra existencia (andando el camino)…. Por lo tanto, pienso que hay que ver es cuáles son nuestras mejores cualidades y volcarnos sobre ellas.
Pero és tan difícil! Siempre condenados a ser Sísifo, piedra hacia arriba y vuelta a comenzar. Humana conditio, Josevi
Publica un comentari a l'entrada