Mantenir un bloc és una ocupació que implica, moltes vegades, més esforços i maldecaps dels que pensem en iniciar-lo.
És cert que té avantatges, com el plaer que implica opinar sobre els temes que t'interessen, llegir les opinions dels amics que tenen el detall de deixar els seus comentaris, practicar l'art de l'assaig, més o menys rigorós, i la possibilitat de lluir de bloc, que encara queda bé.
Malgrat això, també implica molts maldecaps com l'autoexigència personal de publicar d'una manera més o menys periòdica, la necessitat de mullar-se en temes que, en principi, no són necessaris per a la nostra activitat quotidiana, la sensació d'estar predicant al desert perquè poca gent ens llegeix i el risc que implica manifestar unes opinions que, la majoria de vegades, no són més que reflexions precàries i inacabades.
Totes aquestes consideracions pesen més en temps d'inseguretats personals i acumulació d'ocupacions quotidianes, i acaben per fer-nos dubtar de la necessitat d'utilitzar el nostre temps en aquest quefer d'escriure sobre el buit digital. Potser al final pesen més els avantatges, però només perquè tenim un vici incontrolable per opinar i un sentit de la realitat absurd i descregut que ens domina i ens obliga a continuar. Un autèntic sensesentit.