Era un rumor que no semblava seriós ni articulat, fins que Francesc Gisbert al seu article de La Veu Docents, no matem la cultura. Llibres de text i activitats culturals en centres ha posat damunt la taula un possible boicot a la renovació de llibres de text als cursos imparells i a l'organització d'activitats culturals i de foment lector als centres.
Coincidisc totalment amb la seua argumentació i només n'afegiria un gra més. Si no utilitzem el
pressupost per a renovar els llibres de text de Xarxa llibres, aquest pressupost anirà als centres concertats que sí que ho facen o es perdrà al conjunt dels pressupostos de la Generalitat. No guanyarem res, no perjudicarem a la Conselleria, ni erosionarem la seua imatge pública. A les úniques que perjudicarem serà a les editorials valencianes, a les llibreries i al propi centre i alumnat que perdrà aquestes ajudes que l'any vinent ja només seran de substitució.
Si no sol·licitem les ajudes al foment lector als centres, el programa d'autors a les aules de la Fundació Full o el del Ministeri d'educació, aquestes ajudes aniran als centres concertats íntegrament o directament s'eliminaran. Si no anem al teatre o el portem als centres, si no acollim contacontes ni concerts de música en valencià, les xicotetes companyies que treballen en la cultura desapareixeran.
Les editorials valencianes han demostrat el seu suport a la protesta i amb el seu suport elles sí que es juguen la supervivència, perquè depenen de moltes subvencions i legislació que s'ordena des de l'administració. No té sentit que ara perjudiquem el dèbil teixit empresarial que està amb l'educació i la promoció del valencià. El que hem de fer és just el contrari, reforçar-lo, promoure la lectura i les activitats de promoció lectora perquè, quan qui mane a les instàncies públiques no promocione la nostra llengua, només ens quedaran les empreses privades que sí que ho fan. Hauríem de fer un pensament sobre el tema. De vegades, una visió estreta del món empresarial ens fa creure que tot ha de dependre de les instàncies públiques i, quan aquestes estan en mans de qui estan, ens adonem que no ens queda res. El cooperativisme i el moviment ciutadà és important, però un teixit empresarial conscient i responsable és garantia de supervivència en temps obscurs com els que ens esperen.
Les llibreries de proximitat també han estat al nostre costat, posant samarretes a l'aparador, penjant-les a la porta i aplaudint al nostre pas. Quina culpa tenen elles de la nostra ràbia justificada? Perquè, són lògiques algunes reaccions enfurismades. Els i les mestres estem farts i fartes; de fer més faena de la què ens toca, de preocupar-se per l'educació quan els responsables no ho fan, aquesta reacció és totalment legítima i comprensible, com la del col·lectiu de Docents d’Alzira suspenen les eixides escolars a partir del curs vinent . Si bé, més enllà d'aquestes eixides extraescolars, haurem de valorar si la millor manera de protestar no és organitzar activitats de foment de la lectura als centres, del pensament crític, de l'art i la cultura i donar-li un gir reivindicatiu, convertir-les en actes de protesta. I fer-ho amb el pressupost que ens proporciona la Conselleria, amb els seus diners, tornar-li el seu reflex amb l'espill de la cultura, de l'art, de l'educació.
Fem un pensament i seguim, perquè la lluita serà llarga, ja ho hem vist. Quan estem de vaga estem tots i totes de vaga com s'ha vist fins ara, quan no estem, busquem formes de pressió que funcionen contra la Conselleria, no contra nosaltres, perquè la cura és important.
