En fí, em dirigisc a tots vosaltres, responsables col·legiats del merder en què vos heu ficat
amb l'educació pública, perquè sí, ho sabeu, l'heu cagada, heu estirat tant la corda que, al remat, s'ha trencat i ara teniu complicada l'eixida. Des del primer moment heu menyspreat un moviment que, en comptes de desunflar-se com creieu, ha anat creixent i sumant recolzaments; heu torejat la negociació amb una pantomima en què canviàveu números i afegíeu verbs genèrics amb la intenció d'esgotar-nos; heu fet manifestacions públiques per desprestigiar el moviment que s'han tornat en la vostra contra i han demostrat la mala fe amb que encaràveu la situació.
I no vos dic que no, en un determinat moment quasi acabeu amb la marea verda, possiblement la segona o tercera setmana de vaga, hauríem acceptat un acord de mínims, però no, vosaltres volíeu anar més enllà, exterminar a l'enemic, humiliar-lo per tal que no alçara més el cap. I heu seguit amb les vostres propostes inassumibles, ni tan sols pels esquirols d'Anpe i Csif, que només han pogut signar un augment de 5€ que ha demostrat la seua misèria.
El tema és que portem quatre setmanes de vaga i mobilitzacions i "ahora es tarde, señora". A hores d'ara la vaga de professorat de la pública s'ha convertit en un moviment de protesta per la dignitat de l'escola pública de tota la comunitat educativa: famílies, alumnat, equips directius, simpatitzants i societat civil en general, difícil de desunflar. Heu convocat els sindicats que han mantingut la representació del moviment, Stepv, FeCcooPV i UgtPv, a
negociar no sabem què, però el problema és que ara no poden acceptar l'acord de mínims que hauria pogut aturar la protesta abans, perquè ara, després de quatre setmanes de mobilitzacions, ja no ens conformem amb molles, volem el pa sencer. Volem les condicions necessàries que hauríeu de garantir vosaltres com a responsables educatius: un salari digne, unes condicions laborals òptimes, unes infraestructures en condicions, uns recursos suficients per educar les generacions menudes i l'ensenyament en valencià en situació d'igualtat i no discriminació. I ja no valen excuses, ho volem tot, tot el necessari per educar en les condicions necessàries en què qualsevol país europeu ho fa. Ara ja no acceptarem qualsevol molla, preferim seguir en peu de guerra abans que cedir en els mínims necessaris.
Ara ja té igual si seguim en vaga o s'atura o es converteix en intermitent, això ja no és el més important, ara heu perdut la batalla del relat i heu mostrat la vertadera cara. Ara mateix tota la societat sap que no vos interessa una merda allò que esteu obligats a administrar, que no voleu millorar l'educació pública, sinó enfonsar-la. La careta ha caigut i, darrere, esteu vosaltres nus, amb les vergonyes a l'aire. Potser la vaga es pare estratègicament de moment, però el moviment seguirà i, de segur, a partir de setembre tindreu davant una marea verda encara més potent, més estructurada i amb més resiliència per combatre un govern que no busca millorar l'educació (ni la sanitat, ni les emergències, ni la dependència, ni la cultura...) sinó enganyar els i les votants per mantenir-se en el poder a qualsevol preu per a desmantellar allò públic.
Esteu rodejats, no teniu eixida, rendiu-vos!
