Més sobre un Psoe en caiguda lliure

No voldria ser repetitiu ni semblar obsessionat amb el PSOE, però les últimes actuacions del abans primer partit de l'esquerra, no donen cap motiu per a l'esperança.
La resposta despectiva de Pedro Sanchez a l'oferiment de Pablo Iglesias d'un front d'esquerres al Senat i el veto posterior al PSPV de Ximo Puig a fer-ho al País Valencià mostren una sèrie d'indicis ben preocupants sobre la situació del partit.
En primer lloc demostren inseguretat i por, lògica d'altra banda, a ser desplaçats del seu paper central en la conformació del govern. Evidentment, el pacte IU-Podemos els posa nerviosos, però respondre amb la sobreactuació només demostra frustració i incapacitat, i així no fa més que accelerar el procés de descomposició del seu partit i evidenciar les possibilitats reals de la coalició d'esquerres.
En segon lloc la negativa a conformar majories d'esquerra al Senat només pot interpretar-se com una

voluntat de perdre les eleccions en aquesta cambra. És evident que l' "aparato" del partit no vol tenir a mà un govern d'esquerres. Si així fora, les pressions serien massa grans per escometre transformacions profundes, i prefereix tenir l'excusa de la majoria de bloqueig del PP al Senat. Una bona excusa per dir NO a grans reformes constitucionals necessàries i un pas més per mantenir la política nacional en la inactivitat i frenar la transformació social.
Per últim, tots els indicis apunten a un "sorpasso" de la coalició d'esquerra al Psoe, i en aquesta situació l'escenari lògic seria el d'un recolzament a un govern presidit per Podem-IU, cosa a la qual mai es prestarà un Psoe tocat en el seu orgull i incapaç d'acceptar la nova lògica política. La resposta més probable d'un partit socialista erràtic a uns resultats que el releguen a tercera força política serà la de recolzar (directament o amb l'abstenció) una "grosse Koalitionen", per a la qual ja està preparant el Senat, i per això la negativa a impedir una majoria del PP a la cambra alta.
Un escenari difícil per a un partit que ha governat el país durant molts anys i que no està sabent

orientar la seua actuació política en un sentit clar, assumint el seu passat històric i el seu paper polític tradicional. El Psoe només pot ser d'esquerres o no serà, però sembla que alguns prefereixen una mena de gran Partit Espanyol que faça compentència a Ciudadanos. Per aquesta via la desaparició o simple intranscendència política està més prop que mai, perquè l'electorat comença a entendre el missatge; votar socialista és votar polítiques conservadores de manteniment de l' "estatus quo" econòmic i polític, votar socialista és votar polítiques tèbies que només fan que reanimar un PP en estat crític, i que sembla nodrir-se de les torpeses dels que haurien de ser els seus oponents, però treballen per a la seua reanimació.