Un és de Carlos Taibo i planteja una esquerra alternativa i autogestionària, molt lligada als moviments socials com el 15M i crítica amb l'esquerra parlamentària. Un resum de les seues propostes pot ser aquest:
"El movimiento del 15-M nos ha enseñado, recordado o confirmado las diez ideas siguientes:
1. Cualquier iniciativa que pongamos en marcha debe ser, por fuerza, asamblearia y autogestionaria.
2. Es preciso defender un proyecto de sociedad adaptado a lo anterior. Ello significa trabajar por la descentralización, recuperar con orgullo la vida local y propiciar una descomplejificación de nuestras sociedades.
3. Construir espacios de autonomía en los que se apliquen reglas del juego diferente, sin necesidad de sperar a una toma del poder político
4. El proyecto tiene que ser anticapitalista, no sólo antineoliberal
5. Es necesario crear partidos políticos de izquierda de tipo nuevo. El balance político de la izquierda parlamentaria es escaso y muy alejado de la izquierda social
6. Lo mismo respecto a los sindicatos mayoritarios, burocratizados y vinculados exclusivamente a los trabajadores asalariados. Necesidad de sindicatos ligados a la izquierda social, anarcosindicalistas.
7. Tiene que ser también antipatriarcal, antiproductivista , antimilitarista e internacionalista
8. También intergeneracional
9. Debe incluir el derecho de autodeterminación
10. Debe ser autocrítico, no podemos olvidar que nosotros mismos formamos parte del sistema al que deseamos plantar cara, de tal suerte que sus vicios y aberraciones se manifiestan en nuestra conducta."
L'altre article és de Gaspar Llamazares, i reclama una esquerra transformadora (alternativa a la socialdemocràcia possibilista del Psoe) que connecte electoralment amb una ampla base social, però que aconseguisca articular-la electoralment. Les seues propostes ecosocialistes són aquestes:
"En la izquierda transformadora estamos más acostrumbados que en la socialdemocracia a la resistencia.
Hay que cambiar la política y nuestra política. Hay que sustituir la economía que pretende que todos seamos un poco más ricos, por la de , sencillamente, ser un poco más felices conviviendo en armonía con nuestro planeta. Debemos transformar la economía del crecimiento por la de la redistribución, empezando por la lucha contra el hambre, y hacer del derecho a la dignidad del ser humano un continuo con la economía.
El respeto al medio ambiente y la sostenibilidad implica que la calidad de vida debe ser compatible con la preservación de nuestro entorno natural y de sus recursos.
La democracia o se construye y ejercita con los ciudadanos o no será democracia.
El uso decisorio y participativo de la red es fundamental para transformar el fondo y la forma de la nueva participación democràtica.
la nueva economía solidaria y sostenible de un estado laico, muy fuerte en lo público y participativo en la red, como eje de participación y decisión, define lo básico de ese nuevo ideario."
Quina esquerra considereu més adequada als temps que vivim?
8 comentaris:
Les dues són necessàries, una per movilitzar per baix, i l´altra per desmantelar per dalt.
Estic d'acord amb Hector. Per a fer possible la política que proposa Llamazares és imprescindible el que diu Carlos Taibo. Però crec que hi ha el perill que molts joves opten per l'abstencionisme i impossibiliten que l'esquerra tinga representació suficient per a ser transformadora allà on es prenen les decisions.
También pienso que las dos son necesarias. Pero creo, que para el nivel de compromiso actual de la población, me conformaría en principio con una apoyo popular a la que propone Llamazares.
El problema és que l'esquerra alternativa no creu en la parlamentària i per tant no es creu representada. Això porta a l'abstenció, com apunta John. Ja li agradaria a Llamazares que s'aglutinaren al voltant d'IU, però justament això és el que falla, la confiança en el projecte. Mentretant, guanyarà la dreta, s'enfonsarà el psoe i l'esquerra transformadora augmentarà un poc i ens posarem contents, però serà un desastre!
Salut, amics! En realitat el decàleg de Taibo no fa sinó repetir allò que diu IU des de la seua fundació el 1986 i (supose) continua dient. Personalment trobe (continue trobant) una certa inflació "d'ismes" i "anti-ismes". No sé si tant d'assemblearisme i tant de flower power suposa no diferenciar entre allò que els clàssics anomenaven contradicció principal i contradiccions secundàries.
El programa de Taibo és més anarco, però jo pense que en el fonamental podria establir-se un acord de mínims, ara bé això ja sabem el difícil que és en l'esquerra. Sóm pocs i carregats de punyetes
Saps com sóc, de quin peu coixeje i que les dos em sonen bé. El problema que veig és quina es la seua possibilitat real, quines són les mesures a adoptar per a portar-es endavant?
Em passa el mateix en el 15-M. He anat a les manis, he estat a les assemblees..., però sempre em queda el mateix dubte, i crec que és el que els queda a molta gent, encara que no des d'el meu punt de vista. És més que res, com concretar això, com deixar de banda els plantejaments utòpics i centrar-nos en el que és possible, el que és transformable? Com fer de les propostes, mesures?
Li pegue voltes, de veres, però sempre acabe en el carrerò sense eixida en el que porta anys l'esquerra transformadora i progressista. El carrerò que condueix al govern del PP mentres tots ens tirem les mans al cap...
Tú que eres mestre resabiat, què penses?
M.
p.d. Saps el que m'ha recordat, especialment el de Llamazares? A Cohn-Bendit en el llibre de la "Tercera izquierda verde". Recorde llegir-lo en Gabriela i enamorar-me d'ell. Igual he de rellegir-ho i vore si l'amor era autèntic...
p.d. A vore com fem lo del dimecres.
És la tensió entre l'idealisme i el pragmatisme, i el problema es trobar el punt just. Per molt ressabiat que jo siga no tinc la vareta, sino estaria en l'Academia platònica formant governants, ja ja
Publica un comentari a l'entrada