Mercats

Solem al·ludir amb el terme "mercats" a una mena de mà negra que controla, manipula i domina l'economia sense pietat. L'eufemisme i l'opacitat ajuden a mostrar la seua acció com una cosa inevitable i necessària, però la llunyania i desconeixement ajuden a desmobilitzar i desencoratjar qualsevol protesta.
Però Ramonet, a l'editorial d'aquest mes de Le monde diplomatique, desvetla l'autèntica cara d'aquests "mercats" que, al remat, no són gens desconeguts: 
"¿A qué llamamos “mercados”? A ese conjunto de bancos de inversión, compañías de seguros, fondos de pensión y fondos especulativos (hedge funds) que compran y venden esencialmente cuatro tipos de activos: divisas, acciones, bonos de los Estados y productos derivados." 


És a dir, que els mercats són els mateixos bancs als quals dipositem els nostres estalvis, mantenim el pla de pensions i cobrem la nòmina. Els Botin, González o Rato juguen amb els nostres diners per tal de fer-nos més pobres. Hem de reconéixer-ho, és una maniobra magistral, primer controlen els nostres estalvis, els inverteixen de manera especulativa, els fan quebrar, demanen diners a l'estat per salvar-se el cul i, quan ho aconsegueixen, extorsionen els estats amb interessos exhorbitants que empobreixen els seus xicotets inversors, als quals els deixaran, també, diners a interessos altíssims. 
Efectivament, ho recorda Ramonet: 


"Lo peor es que, contrariamente a lo que podría pensarse, esos “mercados” no son únicamente fuerzas exóticas venidas de algún horizonte lejano a agredir nuestras gentiles economías locales. No. En su mayoría, los “atacantes” son nuestros propios bancos europeos (esos mismos que, con nuestro dinero, los Estados de la UE salvaron en 2008). Para decirlo de otra manera, no son sólo fondos estadounidenses, chinos, japoneses o árabes los que están atacando masivamente a algunos países de la zona euro." 


L'engany és un truc de prestidigitador, perquè es realitza davant dels nostres ulls; de tan visible és transparent. Fins i tot, l'actual crisi del deute, no és més que un avís als dirigents polítics europeus que, fa un any, per octubre de 2010, es van atrevir a demanar la participació de les entitats privades en l'eixida de la crisi amb la depreciació del deute. La resposta fou la que tots sabem, la quebra d'Irlanda i l'extorsió primer a Espanya, després a Itàlia i fins i tot a França i Alemanya.
Aquests mercats tenen una cara ben visible i una moral evident, no es permetran perdre ni un ral, encara que això genere misèria, mort i patiment. Per això amenacen obertament els dirigents polítics i, si tenen cap dubte, els substitueixen per dirigents tècnics de dreta, antics gestors de Goldman Sachs i clarament causants de l'expoli i el robatori. Posar la rabosa a tenir cura de les ovelles és l'últim dels trucs de màgia que es permeten, més enllà d'això, la màgia deixa de ser útil i l'exercici tirànic del poder esdevé la solució definitiva.