Ja està a les llibreries. Bromera m'ha publicat el llibre Política per a joves inquiets. Es tracta d'un assaig que pretén conscienciar la joventut, i la ciutadania en general, de la necessitat de fer política als nostres dies.
Vivim temps d'apatia i menfotisme, però si ho pensem bé, aquesta actitud és la que més convé als polítics institucionals, aquells que volen mantenir la política en un àmbit elitista i exclusiu, del qual la ciutadania només se n'ha d'assabentar a través de la televisió.
En aquest llibre defensem just el contrari, una visió de la política participativa i militant, que comença al nostre àmbit més pròxim (l'escola, el treball, el barri) i acaba amb el control i participació en la política més elevada (la de les Corts i el govern).
No podem, ni devem, deixar passar l'oportunitat. És ara o mai, perquè del descrèdit de la política se'n segueix la decadència de la democràcia i això comporta polítiques autoritàries i dictatorials.
Espere que us agrade i servisca per construir una societat un poc més implicada i dinàmica.
19 comentaris:
Enhorabona!!!!
Una obra ben necessària!!!
:)
Enhorabona. A veure si el pille i el llig. Hui la gent té massa de tot i no es preocupen de lo que és inmaterial. El personal ja no ix al carrer a manifestar-se ni res. S'han perdut les idees i els ideals. Els joves de hui són uns blanets que no tenen força ni per tirar-se un pet.
Com tire de menys les manifestacions que feiem pels carrers de València amb la polícia corrent darrere de nosaltres.
Salutacions
Enhorabona, Enric! Fa més de deu anys un xic a la Facultat de Filosofia (!!!) en va vore amb el "Manifest" de Marx i Engels i em va preguntar: "Està bé el llibre eixe, està bé?" I en classe de Fernando Soler una xicona em va preguntar sotto voce qui eren eixos de les "Brigate Rosse". Li vaig contestar que eren els ultra-sud de la Juventus o alguna cosa així... HAS ESPERAT MASSA PER A PUBLICAR EL TEU LLIBRE!!!
:)
Gràcies Rosi, esperem que servisca d'alguna cosa
No pense, Corpi, que els joves d'avui siguen més blanets que els adults d'avui. Mira com estem, qui mana i com. En fi, crec que tenim la joventut que ens mereixem
Doncs sí, parle de Marx, i fins i tot de Hegel, no t'ho perdes. Però no massa, per no espantar, i ho barrege amb els Simpsons i Harry Potter. En fi, què hem de fer, és el signe dels temps. Ja ja
Enhorabona Enric por tu libro. Estoy contigo que los jóvenes y los adultos hoy estamos un poco blanets tots… estamos como los leones en un “Zoo” , no echan el trozo de carne diario, nos lo comemos, y así vamos perdiendo nuestras facultades poco a poco. De hecho, es el síntoma de la decadencia en todas las civilizaciones.
Corpí, cuando las circunstancias te llevan a la selva (siguiendo el símil del león) veras como tanto los jóvenes como adultos (que todavía puedan) agudizan todas sus facultades, porque de lo contrario la alternativa es desaparecer… Creo que estamos viviendo unos tiempos de cambios y se están planteando sacarnos del “Zoo”, así que vendrá bien este tipo de libros.
¡ las cosas llegan en su momento!.
Gracias, Emilio, a ver cuando nos sacan del zoo, a pasear
¿Emilio?...Che!, ya no se ni que nombre utilizo, je,je.
Salut
Nada Josevi, como los dos habláis en castellano...
Pero hombre, Enric, eso se avisa! Ya sé que quedaste muy descontento de la crítica que hice de "Mira la tele...y piensa". Pero bueno, los críticos somos así :)
Felicidades: emilio
Como sabía que me harías una visita... de nada
Un altre llibre? M'alegre de que no pares.
Ací al Sud no crec que siga possible trobar-ho, pero promet que al tornar a l'est, el buscaré fins a aconseguir-ho. Per cert, no pararé fins a que m'ho dediques.
Un bes i enhorabona!!!
M.
Per cert... Heidegger tindria molt a dir de la situació actual. Tira-li la culpa a Corrents Actuals o a qui vullgues.
Si és que en el fons, encara que la gent no ho pense, la filosofia té algun trellat i coses a dir (sí, pots dir-me el que em dius sempre: inocent, inconscient, idealista...)
Gràcies per defensar-nos als joves, encara que siga a costa de ficar el mal exemple dels adults. De tota manera, el món m'asusta i sé que està a les meues (nostres) mans...
Beset i, de nou, enhorabona!
M.
Gràcies Maria, ja saps que te'l dedicaré amb tota l'estima, i tens raó que el món assusta, però no podem fugir, ja saps, l'amenaça de la mala fe sartreana no ens deixa escapar.
Besets
Ho acabe de veure. Bé val més tard que no mai. Enhorabona!
Gràcies, Tobies
Gràcies Enric. El vaig a recomanar a classe com a lectura voluntària. Una abraçada
Ana, això està molt bé, ja ja. Ja em dius com funciona. Rcords
Publica un comentari a l'entrada