No sé massa sobre la formació de la nostra policia, estic pensant en la Nacional i, sobretot el cos d'antidisturbis, però de segur que també tenen una assignatura de deontologia professional i drets ciutadans, possiblement un Maria, no ho sé. Si bé aquesta formació teòrica no sol ser suficient, cal aplicar-la a l'actuació quotidiana per convertir-se en una actuació guiada per principis morals democràtics.
I ací és on la sèrie danesa mostra la seua profunditat ètica, perquè en el transcurs de l'acció, un dels policies mata d'un tret un detingut. La investigació d'assumptes interns avança implacable però acaba en no res per la impossibilitat d'esbrinar els fets reals i que els diferents policies s'encobreixen entre sí. Si bé, tant el policia protagonista com la seua cap, parteixen d'una convicció sincera amb els valors democràtics que han de defensar els servidors públics i, tot i ser exculpat, prefereix acceptar la veritat dels fets, que implica la seua culpabilitat. La moralitat de la sèrie és que l'uniforme implica una sèrie de compromisos personals i polítics amb la defensa de la ciutadania d'obligat acompliment.
Vista l'actuació dels antidisturbis en la vaga general i en altres protestes, com la de professorat a
València i Madrid, i comparant-la amb la que tenen amb els grups d'ultra dreta i clarament feixistes com Nucleo Nacional o España 2000, no sembla que la policia espanyola mantinga aquest compromís imprescindible amb els valors democràtics i la protecció de la ciutadania. Si analitzem el seu comportament quotidià, tampoc trobem un panorama esperançador; l'actitud davant determinats trets ètnics, utilització de la llengua pròpia o respecte als drets personals, deixa molts dubtes davant l'acompliment dels seus deures.
Portem uns quants anys de democràcia i vora vuit de govern socialista en coalició amb grups més a
l'esquerra i el funcionament policial sembla més digne d'un estat autoritari que d'una democràcia. No sembla que s'haja democratitzat, més aïna a l'inrevés, ha augmentat en efectius però allò més visible és la bandereta al canell, l'alineament amb grups extremistes antidemocràtics, el menyspreu a la diversitat de qualsevol tipus (ideològic, lingüístic, de gènere) i l'extralimitació en les respostes davant situacions de conflicte al carrer.
Potser necessiten més classes d'ètica a la seua formació, o potser una direcció efectiva (des del ministre als caps intermitjos) o una forma d'accés que diversifique el seu origen. També alguna mena de control sobre les seues actuacions, un departament d'assumptes interns vertaderament independent que sancione posicionaments polítics amb l'uniforme posat, conductes violentes, insults a col·lectius vulnerables i altres actuacions que són intolerables en qualsevol estat democràtic.
Ens agradaria poder comptar amb uns defensor de la convivència amb uniforme, poder confiar en la seua ajuda quan la necessitem, poder explicar els nostres fills i filles a qui han de cridar si estan en una situació de perill. Però tal i com van les coses, més bé els hem de dir que, on vegen policia, tiren cap a l'altra banda, perquè ells són el principal perill.
