Parlem de política amb majúscules

Superada la ressaca electoral, és moment de mirar cap endavant. Més enllà de les estratègies electorals, encertades o no, del càlcul estratègic ajustat o desbaratat, i de les culpabilitats creuades que s'han dirigit els líders polítics, és el moment de la Política amb majúscules. 
Ho deia abans de la convocatòria electoral, el problema és més greu del que es pensen els responsables polítics, el problema és moral.  L'espectacle de càlcul electoral que han oferit els nostres representants ha estat sinistre, i més pels resultats que hem vist confirmats, al remat tot era estratègia, si bé les conseqüències no, i fins i tot són tan dramàtiques que gelen l'esperit de la ciutadania demòcrata. 
Però hem de passar pàgina, ja no és hora de retrets ni de

culpabilitats, els resultats són els que són, i amb ells hem de bastir una resposta democràtica a les expectatives de la ciutadania. La responsabilitat dels partits de l'esquerra històrica és més transcendent que mai, i esperem amb angoixa que hagen entés el missatge que els han enviat les urnes. El partit majoritari i el seu líder hauran de demostrar que són un partit de govern, que tenen capacitat de lideratge i convencen un espectre divers de formacions que poden recolzar la seua investidura. El pes majoritari recau sobre Pedro Sánchez i un Psoe que té el temps comptat per demostrar la necessitat de la socialdemocràcia als temps del neoliberalisme descarat. Esperem que estiga a l'alçada o abandone el seu càrrec com ha fet un altre líder polític que, amb la seua dimissió, ha deixat més clar el panorama de la dreta. 

Per altra banda, el principal partit de l'esquerra ha de saber gestionar el baló d'oxígen que els resultats li han donat, i haurà de maniobrar amb honestedat i humilitat per tal d'aconseguir un govern progressista. Ells i la resta de moviments progressistes nacionalistes han de col·laborar en la conformació d'una opció de progrés convincent, que done resposta als problemes reals de la ciutadania. Un govern que assegure les pensions i derogue la reforma laboral, que plantege una llei educativa consensuada i anul·le la vigència de la llei mordaça, que aborde la qüestió catalana amb valentia i honestedat i done resposta als reptes de l'encaix constitucional d'un estat modern. Un govern, en resum, que responga políticament als problemes de la població i que rebaixe la crispació que, de segur, intentaran implantar aquells que sempre ixen guanyant quan les coses es posen negres. 

El feixisme, o els moviments polítics populistes-autoritaris, sempre forcen les condicions socials per tal de presentar-se com els salvadors d'una pàtria reduïda a una bandera i un grapat de tòpics. Amb quatre receptes fàcils i tres eslògans tan convincents com impossibles s'emporten un rèdit polític considerable, que després administren amb hipocresia i cinisme. La fórmula funciona mentre la població no tinga altre model més efectiu per tal de comparar, i ací és on entra la necessitat d'un govern que faça política amb majúscules, política com administració dels assumptes públics, política com a gestió honrada dels recursos comuns, política amb voluntat de millora de les condicions de vida de la població. Potser aquest concepte de política haja quedat antiquat, però continua sent tan necessari com difícil. O recuperem el sentit original de gestió dels assumptes públics o poc recorregut li quedarà a un sistema d'organització pública que cada vegada presenta més escletxes en el seu funcionament i més dubtes genera entre la ciutadania que l'ha de recolzar. 
La única alternativa al feixisme és una resposta social articulada i creïble, sincera i honesta, que estiga al costat de la gent i es preocupe per les seues inquietuds, que li garantisca els drets personals i reforce els col·lectius, una resposta política d'esquerres. No ens queda altra, esperem que la classe política ho entenga i treballe per aconseguir-ho, perquè queda poc temps i la bèstia s'alimenta de la nostra manca de respostes polítiques als problemes d'organització que esquarteren la societat civil.