La por, en sentit polític

La por té un component polític més enllà del sentit existencial i personal. Potser ha tingut sempre aquest component de control social, des de l'antiguitat, en mans del poder religiós que justificava el polític, utilitzant les armes de la superstició i el poder dels Déus i els seus càstigs. 
Des de sempre, la por ha estat ideològica, s'ha fabricat i dirigit contra els col·lectius que servien com a bocs expiatoris. Ha passat amb els Jueus i amb els Musulmans, també amb els bàrbars i els estrangers, i passa ara amb els immigrants, els catalans o els islamistes. Aquesta creació de Fòbies teledirigides pel poder serveixen d'excusa per aplicar polítiques que són les que haurien de generar la por més profunda. 
Però tot i ser antic, és en la Modernitat quan es desvetlla aquest sentit polític de la por com un mecanisme de control social, com un recurs ideològic que manté als ciutadans controlats, acovardits,
 aïllats, escapçats. Potser Hobbes ho va veure, amb la seua proposta d'un Estat terrorífic, que disposa del monopoli de la violència per tal d'imposar una por institucionalitzada. Va entendre que els humans naixem amb por -tal vegada perquè ell era un poregós compulsiu- i som capaços d'abandonar els nostres ideals per sobreviure, i ho va aprofitar en plantejar un govern del terror. 

Però Sade, el Marqués, ho va entendre en sentit contrari i va ser dels primers en denunciar la utilització de les pors que provoca la ignorància. L'aprofitament que la religió i la superstició fan de les pors humanes, i com justifiquen les tiranies amb aquestes pors, són un exemple de domini polític tirànic. Ell va proposar una valoració racional dels motius de la conducta humana i una vida sense pors, amb risc i atreviment, però lliure i sense por. La Revolució era la manera de generalitzar aquesta vida lliure de pors. 
Spinoza també ho va entendre de manera pareguda, encara que des

de la moralitat i no la immoralitat sadiana, també va veure la por com una passió negativa que portava a la esclavitud, amb la superstició i la religió com a fidels assistentes de l'Estat opressor. La solució és una vida guiada per la racionalitat i els afectes col·lectius, i un model polític, el republicà-democràtic,  que guie una societat justa en la que els humans puguen viure sense pors i amb llibertat. 

La via de combat de la por política és clara, però la història ha portat justament al costat contrari, a una utilització de les pors amb finalitats de control. La doctrina del Shock, de Naomi Klein ha mostrat els mecanismes que el neoliberalisme utilitza per imposar les seues mesures criminals. Primer sotmeten a la població a un estat de shock produït per les pors generades de manera artificial o utilitzades de manera intel·ligent; la crisi econòmica, els atemptats islamistes o una violència augmentada pels mateixos mitjans de comunicació poden justificar l'acceptació de les mesures liberalitzadores i repressives que no s'acceptarien d'altra forma lògica. A partir d'ací els poders econòmics campen sense control entre una població acovardida i en retirada política. 
 Convertir la por en inquietud, en prevenció, i aquesta en indignació i en moviment proactiu per a l'alliberament de totes les pors és la via per a superar la utilització ideològica de les pors més arrelades a la Humanitat. Només així podem superar les pors col·lectives per l'acció política. 

Aquest és un resum de la tertúlia filosòfica emesa al programa Gravetat zero, d'Apunt ràdio el dia 26/10/19 a  partir del minut 56, amb Joan Benesiu i jo mateix.