Cent cinquanta

Aquesta és l'entrada cent cinquanta del blog. Des del 18 de novembre de 2008, fa 2 anys i quasi tres mesos, he anat escrivint al ritme d'un article a la setmana. No esperava tant. Tampoc sé si és un motiu de goig o de bogeria. Però m'agradaria aprofitar l'efemèrides per expressar algunes reflexions al voltant d'aquesta activitat quasi impúdica de mostrar-se perquè sí a la xarxa:
1. Escric massar ràpid, no revise i fins i tot no tinc cura de les faltes d'ortografia. Això no em passava quan publicava setmanalment al diari El Punt (podeu trobar aquella sèrie d'articles sobre televisió al blog anterior Mira la tele! ), perquè aleshores deixava reposar l'article un o dos dies, el pensava, el canviava i el corregia. Però escriure al blog és més impulsiu, menys treballat, i es diuen coses més agosarades i menys meditades i, de segur, pitjor escrites.
2. Malgrat aquesta immediatesa, o potser per ella, aquesta activitat d'escriure al blog s'assembla molt a l'assaig, perquè és pura temptativa, provatura i tempteig. Si assajar és provar, el blog acompleix perfectament aquest objectiu i exposa el pensament en estat embrionari i provisional.
3. He intentat ser breu i concís. Crec que és una exigència del mitjà. A mi em costa llegir articles llargs en altres blogs (encara que si estan ben escrits ho agraisc i ho admire) i per això he intentat esbossar les idees de manera clara i contundent. Aquest fet ens obliga a polir el raonament i l'explicació, fer-lo més transparent.
4. Els temes dels que més he escrit han estat els de política, nacionalisme, religió, moral i educació. És normal, són els que més m'interessen i als que m'hi dedique. Però un aspecte interessant d'escriure ací ha estat que he escrit d'allò que m'ha abellit, sense cap imposició ni limitació, només amb l'autocensura inevitable que jo mateix m'he imposat.
 5. El millor i més enriquidor, sense cap tipus d'exageració, han estat els comentaris dels lectors. Com que els articles estan escrits sense massa reflexió, les discussions dels lectors m'han fet pensar més que el fet d'escriure'ls. La interactivitat és el millor d'aquest mitjà i l'autèntica recompensa.
6. Recentment m'he incorporat el facebook i he publicat els articles també allí. Ha estat un descobriment interessant, perquè al facebook la interactivitat és major, i certament han augmentat els lectors i els comentaristes, i aquest fet ha proporcionat un poc més de vida a l'escritptura. També ho he intentat al Twiter, però no m'hi he enganxat, la qual cosa demostra possiblement que aquest mitjà obri possibilitats diferents que encara no he explorat.
7. I, per acabar, si el pensament és un diàleg amb nosaltres mateixos, el diàleg que obrin els mitjans interactius amb una comunitat més ampla, converteix el pensament en reflexió viva i dinàmica i li retorna la força que els clàssics volíen per al pensament.