El retrat de Dorian Camps

Diuen que al president Camps li han fet un retrat de l'estil del que li van fer a Dorian Gray. Un malaurat artista s'ha atrevit a copsar tota la seua bellesa i joventut en una obra d'art que dorm als soterranis del Palau de la Generalitat. Des d'aquell dia, el President es veu més àgil, més fort, més convençut. Sembla que no passe el temps per ell, ni l'erosionen els escàndols polítics, ni l'afecten els titulars de periòdic, ni se'l responsabilitze de l'atur, ni de la crisi, ni del fracàs escolar. No, sembla com si el President Camps no governés.

Se'l veu a totes les festes, fires i convencions populars amb un somriure esplèndid, rellotges Ròlex, vestits i corbates de setí.

Però la veu del poble comença a malparlar, a contar coses. Diuen que tots els seus amics cauen en desgràcia, que perden la vida, que arruïnen el seu destí; un tal Costa ja no és el que era, i Pons, el mateix González Pons, no s'acosta per València, per si de cas. Fins i tot diuen que el seu gran amic i confident, Rajoy- l'únic que coneix l'existència del retrat amagat als soterranis de la Generalitat- li té por i intenta que no el vegen amb ell. 

Dorian Gray va vendre la seua ànima al dimoni per conservar la bellesa i la joventut, però va acabar per morir boig. Camps ha venut el seu futur polític a un poble adormit, cec i sord però qualsevol dia haurà de visitar els soterranis del Palau de la plaça de la Verge i potser aleshores, quan s'enfronte amb el seu retrat, se n'adone que la imatge que troba pintada és una calavera somrient dins d'un vestit impecable.