1/30/2011

Revolta àrab

La revolta a Tunisia, Egipte i altres països del món àrab ens ha pillat desprevenguts, però ens ensenya moltes coses.
En primer lloc que fins i tot els règims més durs i estables poden ser tombats, que no és certa la percepció que tenim a Europa que la política s'ha convertit en un joc de les èlits en el qual el poble no hi pot entrar. A Europa cundeix el desànim i la desafecció perquè la globalització sembla demostrar que els canvis polítics no depenen dels polítics nacionals. Especialment a Espanya i després de la vaga general ha cundit la idea que no es pot fer res, que les mesures econòmiques són exigides per les altes instàncies econòmiques i que la política no serveix per a res. Els àrabs ens han donat una bona lliçó.
En segon lloc han demostrat que no tots els habitants dels països àrabs són integristes. Que hi ha molta vida més enllà de l'islamisme i que amb un reconeixement dels països europeus encara podrien ser més representatius.
I això ens porta al tercer aspecte que ens demostra aquesta revolta, i és la hipocresia dels paísos europeus i dels EEUU, que emparant-se en un suposat perill integrista, han recolzat governs corruptes i dictatorials.
El resultat d'aquesta revolta popular pot ser decebedor, fins i tot contraproduent per a ells, perquè pot acabar de manera dramàtica, però l'esperança que ha recorregut els seus carrers, l'alegria i la solidaritat que han demostrat, quedarà com un patrimoni que tota la humanitat podrà emprar com a exemple. Exemple del que el poble pot fer si pren consciència de la seua voluntat.

4 comentaris:

Josevi ha dit...

Esto que está ocurriendo en Tunez, Egipto, etc... es una nueva demostración empírica, de que la opresión tiene un límite. Llega un momento que se pierde completamente el miedo...no hay nada que perder, incluso se pierde el miedo a perder la vida. Entonces puede pasar cualquier cosa. Entramos en la teoría del caos.

Enric Senabre ha dit...

El caos productiu, perquè a hores d'ara tot pot ser, fins i tot un món nou. Benvingut.

Teresa ha dit...

Parlavem anteriorment de la resignació i també de lo decebedor que pot arribar a ser l'ésser humà quan actúa en massa. I ara els esdeveniments em contradiuen mostrant un poble manifestant-se per defensar els seus drets. Ha estat molt inesperat.

Enric Senabre ha dit...

Inesperat perquè les noticies que ens arriben solen estar molt mediatitzades, però esperançador perquè s'obri una porta