Fa 13 anys, l'entrada en vigor de la LOE, introduïa una nova assignatura, Educació per a la ciutadania, L'assignatura va ser polèmica per les crítiques dels sectors de la dreta política i social i del catolicisme que la consideraven una intromissió en els seus principis morals i religiosos i acusaren el govern de Zapatero que la va posar en marxa d'adoctrinament. Amb tot, tampoc va ser rebuda de manera entusiasta per bona part dels i les professionals encarregats d'impartir-la, el professorat de Filosofia i d'Història, que la van considerar una "Maria", potser per la càrrega horària que l'administració educativa va considerar necessària per impartir-la, una hora setmanal. I just per això vaig escriure aquest llibre, El sabor de la ciutadania, i vaig obrir aquest bloc, Observatori de la ciutadania, que ara acompleix 13 anys, perquè per a mi l'educació en ciutadania i drets humans de les generacions joves és una prioritat ineludible de les societats que es volen democràtiques. Sempre he pensat que una societat participativa necessita una ciutadania formada i educada en el respecte dels drets humans i els valors de la tolerància, la igualtat i la llibertat, i el marc educatiu formal ens proporciona una oportunitat perfecta per fer-ho, sempre que se li proporcionen els mitjans adients per desenvolupar-ho.
A més, aquesta assignatura venia acompanyada d'un cicle complet de formació ètica i filosòfica, d'una assignatura d'Ètica en 4t d'ESO i de Filosofia i Ciutadania en 1r. de Batxillerat, a més de la Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat. Va ser l'aposta més decidida per l'educació filosòfica i ètica deslligada de la Religió feta per una llei educativa i impulsada pel PSOE més progressista de la història espanyola. A més, venia per a solucionar la carència d'aquesta formació que l'anterior llei educativa, la LOCE, havia provocat.
Des d'aquell moment, han passat dues lleis educatives més per les aules, la LOMCE, la
famosa Llei Wert que condemnava la Filosofia a una assignatura optativa testimonial en Batxillertat, i la LOMLOE, la nova llei que ha entrat en vigor en part aquest curs i iniciarà el seu desplegament el vinent. Enmig, un acord unànime del Congrés espanyol el 2018 que va exigir la presència digna de la Filosofia en el sistema educatiu en forma d'un cicle complet que començaria en 4t de l'ESO amb una assignatura d'Ètica i es desplegaria en Batxillerat amb una dotació horària suficient.
La realitat del desplegament curricular de la LOMLOE no sembla acomplir els compromisos adoptats pels partits que formen el govern actual, PSOE i Podemos, i que van signar aquell manifest. Amb la proposta incial de desplegament curricular de la Lomloe, la Filosofia i l'Êtica han desaparegut de l'ESO, ha aparegut una assignatura de Valors cívics i ètics, amb dotació horària insuficient d'una hora setmanal, i les hores destinades a Filosofia en Batxillerat no acompleixen, de moment, les necessitats mínimes per desenvolupar els continguts competencials amb garanties d'èxit. És cert que queda la part que les comunitats autònomes han de completar (el 50% en el nostre àmbit lingüístic) i que poden completar i reforçar la presència d'assignatures de formació filosòfica, com l'optativa de Filosofia a 4t d'ESO i/o una Ética de reflexió filosòfica obligatòria, a més de la necessària dotació horària per a Valors cívics i ètics. Sabem que els nostres governs han dit repetidament que la formació filosòfica és fonamental en el nostre sistema educatiu, esperem que ara demostren amb fets aquesta importància.
Amb tot, i a l'espera de major concreció, el panorama és desolador 13 anys després d'aquella ventada d'esperança de la Ciutadania. És cert que l'assignatura de Valors ètics i cívics s'assembla en continguts i objectius a aquella Educació per a la ciutadania, però continua amb dotació horària insuficient (un hora setmanal és una ofensa i una mostra de la poca importància que li donen els legisladors a aquesta educació en valors) i, sobretot, no va seguida d'una reflexió ètica en cursos posteriors que aporte a l'alumnat la perspectiva crítica que necessita per convertir-se en ciutadania activa, participativa i democràtica.
Estem altra vegada com sempre, la política espanyola oblida (esperem que la catalana, valenciana i mallorquina no caiga en el mateix error) que la formació ciutadana és fonamental per al seu funcionament, que cal tenir una ciutadania forta, participativa i formada per tal de fer funcionar les institucions democràtiques amb transparència i esperit crític. Potser han oblidat que es van comprometre amb la Filosofia fa tres anys? O és que ara prefereixen els súbdits, més obedients i manipulables, als ciutadans, crítics i participatius? Quins són els objectius educatius que persegueix aquesta llei? Per què no es desplega curricularment amb la necessària atenció a la formació ciutadana, democràtica i cívica? Què ha passat amb la representació política per abandonar el propòsit fonamental de qualsevol proposta educativa?
És una mostra d'escàs compromís polític no acomplir els acords signats, un senyal d'hipocresia moral que marca el camí a les noves generacions i sembra el dubte sobre la utilitat de la democràcia. Després, quan altres forces polítiques critiquen la política de manera genèrica, quan desprestigien les institucions democràtiques i sembren la llavor de models polítics antidemocràtics, ens preguntarem per què ha passat. Què hem fet mal en aquest procés de degeneració democràtica que patim de manera accelerada.
Quan el feixisme i el populisme basat en les fake news s'apropie de manera definitiva de l'escena política, quan ja no quede ningú per defensar els principis democràtics, aleshores haurem de recordar a qui va desmuntar la formació cívica de la joventut de manera irresponsable i frívola el perquè d'aquestes conseqüències, per què una formació sense reflexió crítica, sense democràcia ni valors mínims de convivència és una tragèdia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada