Últimament, tinc la sensació que la utopia negativa que dibuixe al llibre s'ha realitzat més ràpid del que podíem pensar. És cert que les formes democràtiques no s'han perdut; les eleccions periòdiques, els parlaments representatius, els periòdics "lliures". Però per darrere d'aquestes formes que es mantenen de manera ben ostensible, avança una restricció de les llibertats, un aïllament social dels sectors més reivindicatius, una limitació de la capacitat de protesta ciutadana, un descoratjament sistemàtic de la població més inquieta.
En resum, la nostra democràcia cada vegada em recorda més a Rússia, una democràcia formal en la qual s'alternen els mateixos polítics que limiten les llibertats, però justifiquen les seues accions dictatorials en la llei i l'ordre constitucional.
Repasseu, si encara no esteu convençuts, els últims successos al nostre país. La primavera valenciana ha acabat amb la criminalització dels joves més actius, després d'una repressió desaforada de la què no s'han depurat responsables i que encara s'ha burlat amb multes per exercir el dret de reunió i manifestació. Una militant de la CGT catalana empresonada i processada per terrorisme per cremar una caixa amb diners fotocopiats davant d'una seu bancària, dos greus crims, cremar diners, encara que de paper, i amenaçar una seu bancària. Estudiants d'instituts valencians rodejats per agents de la policia nacional per simular un soterrament de l'educació pública, i fer-ho sense permís, les lleis com a excusa per reprimir la llibertat d'expressió. El professorat acusat de falta de professionalitat per manifestar-se a l'IES de Foios durant la seua hora del descans. Joves detinguts, a traïció, per manifestar-se el 15M a la plaça de l'Ajuntament de València.
Adoneu-vos de les similituds, primer persecució, amenaces, por; després criminalització, humiliació pública, assetjament; i per acabar, el càstig, la multa, l'expedient, l'empresonament. L'estratègia està clara, transmetre por al sector de la població més moderat, per a que mantinga la passivitat, criminalitzar el sector més conscienciat i crític i convertir-lo en radical, extremista. D'aquesta manera la cosa està lligada i ben lligada, allò més important és que la població continue tranquil·la, que continue consumint el "soma" de la passivitat.
6 comentaris:
Bona nit, Enric. M'agrada la teua reflexió i m'agrada el repàs que fas dels esdeveniments repressius. Jo afegiria una petita postil·la al teu escrit, que seria "que continue consumint el "soma" de la passivitat, fins que arribe un moment en què la població ja no tinga res a perdre, i passe de la catatonia a la ràbia. No hi ha res com una gran catarsi col·lectiva per a fer net. El mal és que hi ha un caldo ultradretà de fons, i les conseqüències hi podrien ser terribles. Hauríem de saber trobar una solució pacífica, organitzada i contundent, a l'estil d'Islàndia. Però tu ho creus possible? Jo, sincerament, ho voldria creure, però em costa.
És clar Maria Josep, l'autèntica intenció de l'escrit és combatir els efectes del soma, però aquest tipus de moviments costen de llaurar, i en canvi les propostes feixistes munten com l'escuma sense fem. En fi, estem en el camí i en el camí ens trobem
Hay que buscar lo positivo de esta negra situación que planteas, y creo que hay que tener en cuenta el principio de acción-reacción (causa-efecto). Cuando las “autoridades” políticas optan por cercenar derechos descaradamente, es porque hay algo que les preocupa. Una semilla de conciencia que está despertando y quieren destruirla mediante el arma infalible: el miedo.
Sin embargo, si cambiamos al punto de vista optimista, es que esta semilla está geminando, y el crecimiento es exponencial, que al principio parece pequeño, pero solamente lo parece. Como muestran las noticias, cada vez es más difícil ocultar las mentiras y las inmoralidades (aunque se intenta con mucho tesón, utilizando eufemismos y pseudo tecnicismos dirigidos a un pueblo de “épsilones” sin criterio propio).
Efectivamente hay una gran parte de la población de “épsilones” cuya única preocupación es el “soma”. Pero el número de personas que toman conciencia de la situación sigue creciendo. Y lo que es más importante. Muchos actúan. Sugiero visualizar el programa “salvados: reiniciando españa” del pasado domingo, en el que se ve que hay alternativas que se piensan “utópicas” pero muchas ya están en funcionamiento:
“http://www.lasexta.com/sextatv/salvados/completos/salvados__reiniciando_espana/627483/1”
Como dice el lema del 15M, "vamos despacio, porque vamos muy lejos".
Salut
Ciertamente Josevi, el poder demuestra debilidad cuando necesita protegerse de manera tan autoritaria. El problema es que mientras cae, deja detrás de si un reguero de víctimas, y eso es lo que preocupa.
Muy interesante la visión de Salvados, demuestra que hay vida después de la catástrofe!
És cert que les formes democràtiques no s'han perdut
Esto es lo que pasa cuando nos creemos que ya hemos alcanzado un grado satisfactori de democracia. Y ya sabemos que la democracia se conquista día a día.
Nuestros gloriosos políticos -que se vayan todos a casa y dejen paso a una nueva generación- no han querido "tocar" la Constitución cuando las cosas iban bien.
Ahora hablamos todos los días del rescate y cía y nos estamos olvidando de que las reformas que necesita el país no son solo económicas.
Ese es el problema Emilio, que creímos en algún momento que lo teníamos todo conseguido, pero la democracia se consigue dia a dia, espero que no sea tarde.
Publica un comentari a l'entrada