El poder polític pot incumplir tantes lleis, ordenances i disposicions legals com li done la gana i sembla que no passa res. Les autoritats polítiques poden no pagar dins els terminis legals, i no passa res, poden eliminar les línies d'ensenyament en valencià sense cap justificació, i no passa res, poden embotir 36 alumnes dins d'un aula on només en caben 30, segons les seues disposicions legals, i no passa res, poden desplaçar els seus treballadors al cul del món, i no passa res, poden violar el dret a l'escolarització dels menors, i no passa res, poden maltractar ciutadans pacífics i no passa res, poden furtar els diners públics i no passa res. Sempre que la il·legalitat la cometa l'administració, mai passa res. I si passa, canvien la llei i prou, com amb RTVE, decret de racionalització educativa, sanitària, etc.
És la impunitat del senyor feudal, la barra lliure dels poderosos, el fora de la llei del rei.
La resta, els ciutadans i ciutadanes normals, són identificats, assetjats, vexats, insultats, violats els seus drets sense cap explicació, i sense cap dret. Això té un nom, això és dictadura.
Senyors, senyores, pot ser ha arribat l'hora d'adonar-nos que no lluitem contra un estat democràtic, sinó contra una dictadura. Que el poder ha perdut les seua màscara, que no respecta res, que el contracte social s'ha trencat.
Quan això passa, les estratègies de lluita han de canviar, potser hem de passar a la clandestinitat, demanar ajuda als països democràtics, emparar-nos en les ordenances de l'ONU. Penseu-ho, si més no.
10 comentaris:
Hui he sabut que a una assemblea d'ahir, de sanitat, es demanava lo mateix: passar a la clandestinitat.
Fa molta por, tot açò. Però potser tingues raó. Potser haja de deixar-se a banda les bones maneres i buscar formes més contundents, com algunes veues suggereixen per ahí.
Per altra banda, gràcies a tu, i a tots els que heu eixit este matí.
El derecho del pueblo a la rebelión, sí. Pero para eso hace falta saber a dónde queremos ir y esto parece que ya no está tan claro.
Ese pueblo del que tu hablas parece que se ha vuelto perezoso y acomodaticio.
Por lo tanto, si comparamos esto con lo que sucedió en Francia en el XVIII, faltan los intelectuales, los ilustrados, y un pueblo decidido.
Pero claro, que ahora no tiene por qué ser igual...
Haurem de valorar l'estratègia, però açò és una guerra oberta, Monica. I de res, ja ens portaràs alguna llima a la presó dels funcionaris discols, ha ha ha
Està claro, Emilio, ya lo sabemos, la ciudadanía está en estado de shock, pero también lo estaba en Grecia y otros países y empieza a despertar. Veremos
Trobe aquest discurs una mica exagerat, Enric. El govern de l'estat té tota la legimitat democràtica per a prendre decissions. Una altra cosa és que no ens agrade el que fa o que pensem (és el meu cas) que hem limitat tant la nostra sobirania que el govern simplement administra... contra la classe majoritària en la nostra societat. Encara així, i des d'un punt de vista estrictament teòrico-filosòfic, allò del dret de rebel·lió no ho tinc tan clar. Spinoza ho negava, en Kant és molt problemàtic... i a hores d'ara exigiria una classe nacional (en el sentit marxista del terme) que, simplement, no existeix.
Ja se que és exagerat i fins i tot, impossible en les condicions actuals, Jesús, com ja ha observat també Emilio, però et puc assegurar que n'hi ha dies que la desesperació arriba a extrems exagerats, i per això l'exageració.
Exagerat? No trobe l'exageració. És així: fan el q els dona la gana, botant per damunt de totes les lleis i normes. Això és legimitat democràtica? No ho crec.
No exageras tanto Enric, el contrato social, se ha terminado de romper este año. Hace tiempo que estamos sometidos a la dictadura del “mercado” (es decir, la de los que controlan “la pasta”), con la inestimable colaboración de “la casta” (como llaman a muchos de estos políticos), con sus propios intereses en esos “mercados”. Todo parece corromperse. Se necesita como “agua de Mayo” una renovación moral en la sociedad y por lo tanto en la política como muestra de esta sociedad.
Bueno aquí tenemos algo para leer y pensar:
“http://www.derechoderebelion.net/files/2012/04/manual-de-desobediencia-econo%CC%81mica.pdf”
Salut
Ho has dit molt bé. Aquest estat no democràtic conté, a més, algunes de les pitjors formes de la societat feudal. No sóc el primer de dir-ho.
Bé, Monica i Josevi, tinc clar que no és un estat dictatorial en el sentit ple de la paraula, però trobem signes molt, molt perillosos, que ens acosten a l'estat feudal de que parla Jordi. Hem d'estar molt alerta per prevenir una involució autoritària, que ja està en marxa, però s'ha de parar.
Publica un comentari a l'entrada