El rescat a Irlanda ha acabat de confirmar-me la sospita, cada vegada més evident, del sotmetiment del poder polític a l'econòmic. Sembla ser que els mercats demanen unes mesures econòmiques i socials per tal de confiar en les economies de determinats països, però quan aquests països (el "pigs", els porcs, portugal, Irlanda, Grècia i Espanya) les apliquen, els mercats en demanen més i, a més a més, s'engulen els diners que aquests estats havien aconseguit en prestec, amb la conseqüència evident d'un empitjorament de la seua situació econòmica i, per tant, més perill de fallida. És un bucle sense solució, del qual no es pot eixir, perquè si adopten les mesures, els mercats, que les havien demanat, quina casualitat!, les converteixen en inútils.
Del bucle no es pot eixir, és cert, a no ser... que l'utilitzem en sentit invers, és a dir com un bucle creatiu. Com?
Anem a pams. Tot açò passa perquè els països són com una empresa que cotitza en borsa, que té uns índexs de confiança, un passiu, un actiu i un preu, és a dir, es sotmet al dictat no d'un electorat democràtic, sinó d'un ens desconegut (desconegut per a nosaltres, vils mortals) que s'anomena mercat, i que no mira palletes, sinó rendiment, caiga qui caiga. Però... els mercats poden ser regulats per lleis econòmiques i polítiques, fins i tot haurien de pagar impostos i aleshores, perquè no traure els països d'aquest joc mercantil? Amb la creació d'un banc nacional, els diners no necessitarien eixir al mercat, sinó que es podrien fixar més enllà del joc mercantil. I tot això sense nacionalitzar la borsa ni prohibir la seua actuació ( tot i que això també seria perfectament lògic donat el caràcter pirata i delinqüent de les seues accions).
Però jo no en tinc ni idea d'economia, i de segur que el que dic forma part d'una concepció de l'economia antiquada i no adaptada als nous temps de capitalisme triomfant. Jo no en tinc ni idea, però i l'esquerra governant? Té alguna alternativa a aquest atzucac? I si no en té, perquè la tenim que votar, si a la fi els que manen són els inversors? Trist dilema el de les democràcies neoliberals.
4 comentaris:
Es cierto, Enric, se crea un círculo vicioso del que es muy difícil salir (por no decir imposible).
La mejor solución hubiera sido no entrar en él y, como hemos comentado en nuestros blogs en anteriories ocasiones, haber aprovechado los tiempos de bonanza para hacer las reformas que este país necesita.
Lo demás son pamplinas.
n los mercados (que les falta el adjetivo: especulativos)? Los mercados, son las ambiciones sin límite de unos cuantos que nunca tendrán bastante. Efectivamente Enric, estamos en una espiral de decadencia porque se han puesto esas ambiciones por encima de los países y sus gobiernos, tratando a estos, como “empresas” y a los seres humanos como mercancía o elementos consumidores (o dispuestos a ser consumidos). La nueva esclavitud (sin cadenas visibles) Pero esclavos sometidos a esos “mercados”.
El objetivo teórico de la economía es “optimizar la utilización de los recursos disponibles”. ¿Es esto lo que está haciendo la “economía actual”?. Unos pocos derrochando impunemente esas riquezas que les proporcionan “los mercados”, mientras que la inmensa mayoría (mundial) está siendo sacrificada, se han sacrificado o lo serán a esos “mercados”.
La gran paradoja, es que “las recetas” de solución las dan los mismos que están interesados en que nada cambie. Todos hablan de sacrificios, pero siempre están pensando en que la cosa no va con ellos y son el resto, a los que hay que “sacrificar”.
Cuando un gran dirigente, cabeza visible o responsable de esos “entes económicos”, diga: Empiezo con mi ejemplo y renuncio a todos mis bienes y solamente recibiré el salario mínimo interprofesional (con el que digo que es suficiente para vivir) entonces cambiaré mi forma de pensar con respecto a ellos…. Siento la longitud del comentario, pero no puedo con esta hipocresía a la que nos tienen acostumbrados.
Pero en esos momentos, Emilio, cuando se debían hacer esas reformas, "alguien" se estaba enriqueciendo a espuertas, y los "políticos" de turno no querían enfriar el entusiasmo de la población y pasar por cenizos. Algo pasa en este sistema, y no precisamente bueno
De largo nada, Josevi, tienes más razón que un santo, y la indignación la compartimos
Publica un comentari a l'entrada