Trobe, per casualitat, una entrevista a Ignacio Ramonet al 3/24 de TVC (és un miracle que encara les veiem totes). M'interessa el personatge, el seguisc habitualment a Le Monde diplomatique i, tot i una excessiva repetició d'alguna de les seues idees, he de reconéixer que és un dels intel·lectuals més lúcids del present.
El repàs als temes d'actualitat és obligat, però em crida l'atenció especialment la defensa de la pujada d'impostos de Zapatero (és una política de defensa de l'estat de benestar) i la crítica a que la pujada es centre en l'IVA,l'impost més injust que existeix, mentre deixa les sicav amb la tributació simbòlica de l'1%. L'anàlisi dels resultats electorals d'Alemanya, França i Portugal demostra una pujada de l'esquerra més crítica i un retrocés de la Socialdemocràcia i el Social-liberalisme i, per tant, apunta a la reconstrucció d'una esquerra combativa a l'esquerra de la socialdemocràcia (impossible al País Valencià, sempre a la contra d'Europa, si les coses continuen com ara). També parla de Cuba i defensa el final del bloqueig més llarg i injust de la història, dels paradisos fiscals que, tot i ser abolits per decret pel G20 continuen ben vius i fomenten l'especulació i la corrupció (Ric, com va el rellotge?).
L'entrevista acaba amb els mitjans de comunicació i la paradoxa de que, en el moment que més mitjans tenim a l'abast, és quan més uniformització informativa es produeix. També denuncia la constitució d'empreses comunicatives que miren més pels seus interesos empresarials que pels informatius (i el cas d'El País i Zapatero és flagrant). Aquest és possiblement un dels temes que més desgast democràtic estan produint, perquè creiem estar més informats que mai i, en canvi, hem reduit dràsticament la diversitat de punts de mira.
L'entrevista s'acaba i continue amb el zàpping, trobe el Gran Hermano i em quede enganxat a la peixera, que aquesta edició la porte molt abandonada.
5 comentaris:
El Ramonet és un tio excepcional, amb molt de trellat i molt bregat. Ací ens en fan falta uns quants.
Cuanta razón tiene “el Ramonet”, estamos en la dictadura de la globalización ( o “uniformalización”), todo enfocado al “sacro santo beneficio” de unos pocos. Y se cambia, lo necesario, para que nada cambie. De esta forma, la mayoría es feliz (o eso creen), o se conforman, mientras que las consultas de los psicólogos y psiquiatras se abarrotan. Unos pocos conscientes de la situación, simplemente les queda la alternativa de alzar la voz (metafóricamente hablando) para que “alguien” si quiere, despierte.
Tens raó Corpi, potser entre nosaltres Vicent Partal manté una mica el to crític, però ens calen intel·lectuals com el Ramonet
Això és cert Josevi, jo quan llisc els seus articles, pense, i açò no ho sabrà la gent? per què no arriba als mtjans generalistes? La contestació és clara, perquè no volen que es sapia. La desinformació és la millor manera de mantenir l'ordre social.
Hola Enric: tenemos que hacer un "especial" sobre Ramonet, como el de Kapusc.: ¿Qué te parece?
Publica un comentari a l'entrada