El TSJV ha rebujat el recurs de l'STPV contra Font de Mora per l'incompliment de la Sentència (de les 16 sentències) que reconeix el títol de Filologia catalana com equivalent al de Valencià.
Aquest entrebanc judicial trenca la ratxa favorable (les setze sentències anteriors, la de la ciutadania...) que ens havia fet pensar que els tribunals podien ser una bona contènció a la política del PP al País Valencià. La realitat ha tornat al seu lloc les coses (també la sentència dels trages) i ens recorda que l'oposició s'ha de fer al carrer, a les eleccions o al Parlament. El recurs als tribunals només es justifica quan realment es dona una situació d'indefensió impossible de reivindicar per les vies polítiques habituals.
Però el problema és que aquesta situació està donant-se, perquè quan els tribunals desqualifiquen decisions de govern estan avisant d'una situació d'indefensió ciutadana, i la situació al País Valencià ja és tan complicada que la societat civil s'ha vist obligada a demanar empar als tribunals.
Però ni tan sols d'aquesta manera ens protegeix la llei, perquè el govern incompleix reiteradament les sentències o se'n riu de les que no li convenen. Aleshores què fer? Demanar l'empar del Tribunal d'Estrasburg?
Millor donem-li la volta a la situació. Solucionem els problemes judicials per la via política. La indefensió ciutadana justifica la creació d'un front d'oposició que sanege la vida política valenciana i recupere la senda democràtica que està en perill. És l'hora dels partits d'esquerres, potser una gran coalició des del PSPV fins ERC, comptant amb el Bloc, EU i Iniciativa, podria arribar a un govern de concertació que recuperara una Televisió pública, una educació amb dignitat, una sanitat pública i no privatitzada. Potser seria una solució transitòria, però necessària per a una regeneració democràtica.
2 comentaris:
La teua proposta la va fer fa deu anys Ernest Garcia (que va ser secretari del PCPV quan el món era jove) en "Quina esquerra per al segle XXI?", una monografia de "Clar i Ras", la fulleta parroquial d'EUPV. Potser no li faltava raó (ni a tu, és clar) però d'aleshores ençà veges tu les mediocritats de l'esquerra, les seues traicions, la seua "pequeñez" i que donen tots un fàstic que no veges... Sense que serveixca de precedent, trobe que tens raó. Però sóc molt pessimista.
No, si jo tampoc crec que siga possible, ja que això implicaria ser generós, aparcar les disputes personals, les ànsies de protagonisme, les rancúnies. I faria falta un líder catalitzador (que hauria ser del partit majoritari, preferiblement, agg), una proposta coherent, uns mínims d'acord. I, a més, que l'electorat s'ho creguera, i anara a votar.
En fi, impossible, però per proposar que no quede, a vore si sona la flauta.
Publica un comentari a l'entrada