Sembla que l'empresariat espanyol no s'ha enterat de que vivim en la societat posindustrial, que la lluita de classes ha quedat soterrada per l'impuls d'una postmodernitat pacificadora i igualadora, que la història ha quedat parada en una democràcia dialogant i benefactora. Sembla que no s'han enterat, perquè continuen enrocats en postures antiquades i negatives, que no ajuden gens a alcançar el diàleg social que govern i sindicats de treballadors, aquestos sí absolutament convençuts de la caiguda de la societat capitalista i de l'aparició d'una nova versió postmoderna del capitalisme de consum, s'esforcen per aconseguir.
O no s'enteren o són els altres els que han cregut que aquest empresariat, després de guanyar diners a cabaços en els temps de l'eufòria i el desenfré, ara està disposat a col·laborar en la superació d'aquesta crisi que, segons diuen, està arruinant-los.
I no serà que són un malparits, aprofitats, egoistes i tramposos i volen aprofitar l'avinentesa d'aquesta crisi que només paguen els treballadors, perquè ells tenen assegurada la subsitència en condicions excel·lents, i apretar una mica més si cal l'explotació que mai han deixat de practicar? No serà que en temps d'atur és més fàcil vendre l'argument de l'abaratament del comiat? no serà que els dona igual portar a la fallida el sistema de pensions públiques perquè ells en tenen de privades? No serà que la lluita de classes no s'ha acabat i a nosaltres ens ha pillat carregats de bones intencions i bones paraules?
10 comentaris:
El Capital ¡que gran invento!. Con la democracia, parecía ya que todo eso de las clases sociales estaba superado ¿o no? ¿Realmente ha cambiado algo? A mí me parece que no. Cambian las formas (para que nada cambie, y porque someter a la fuerza no está muy bien visto, pero si es necesario se hace), pero el fondo sigue siendo el mismo: Unos tienen todo el capital (antes “los señores” y ahora los “accionistas/empresarios”) y otros no tienen nada (antes esclavos, ahora los trabajadores). Antes sometidos por la fuerza y las cadenas. Ahora la fuerza física es sustituida por la fuerza invisible de los “falsos deseos-necesidades creados” (fuente de insatisfacciones), y si fuera necesario, pues se aplicaría nuevamente la fuerza bruta. Las cadenas físicas, son sustituidas por “cadenas invisibles” (hipotecas, préstamos, etc.… frutos de esos “deseos-necesidades creados”). Bueno, y nuestros amigos los políticos, que suelen proteger al más “débil”, esos pobres empresarios dueños del capital y que crean puestos de trabajo (porque no tienen mas remedio, que si pudieran no crearían ni uno). Que cuando la cosa va bien (para ellos) piden que dejen libre al mercado para que actúe, pero cuando la cosa se tuerce (también por su culpa y a los hechos nos remitimos) en seguida piden ayudas al “papá Estado” y siempre con la misma canción: “más flexibilidad, moderación salarial (para los de siempre), bajar impuestos directos, reducir cuotas de la S.S (ellos no tienen esa necesidad) . Como siempre los “capitalistas” (esos dueños de capital) lo que quieren es: Beneficios privatizados, pérdidas socializadas. Y al trabajador le queda, lo que dice Nach: “esa masa anónima que pierde el orgullo (yo diría que incluso muchas veces la dignidad) por cobrar la nómina”. Como dices, siempre ha habido clases, y hasta que no cambie el ser humano internamente, seguirán habiendo clases, por mucho que se disfrace la cruda realidad.
Bé, serà questió de què els buròcrates sindicals se n'adonen de que la lluita de classes no ha deixat d'existir. Va haver-hi un temps en què si deies alguna cosa remotament relacionada amb el marxisme et miraven de reüll amb un mig sonriure condescendent. Eren els "enterats", els sabuts de què parlen Adorno i Horkheimer a "La dialèctica de l'iluminisme"... No sé si es nota però els tinc una mania als sindicalistes...
Chapeau, Josevi, crec que ho has expressat millor que jo. Has dit tot el que volia dir, i sobretot assenyalar el cinisme d'una patronal que es serveix a la perfecció de "noves ideologies", però que sap que tot continua igual. Els autèntics marxistes en sentit teòric són ells, només que són uns cínics que s'aprofiten de la situació de poder en què es troben, per imposar les seues mentides i beneficis. Jo estic molt cabrejat, supose que per adonar-me que tot continua igual
Bé, Jesús, jo descarregaria més les resposabilitats sobre la patronal, encara que és cert que s'ha creat un establishment sindical que s'ha acomodat molt bé a les negociacions i a les quotes de poder. Però no és menys cert que la ciutadania tampoc està, ni ha estat els darrers anys, per vagues generals revolucionàries. Potser els sindicalistes tampoc han tingut darrere la pressió de les bases, o potser els convenia adormir-les, però el cert és que ens han enganyat i ara estem amb els collons, i ovaris, a les mans.
Fa un parell d'anys feia classe a un Programa de Diversificació Curricular i vaig donar als meus alumnes (tot digerit i resumit i traduït, etc.) un article titulat "del obrero consciente al currante postmoderno". Els xiquets em mirarem com a un "bicho raro" (una mirada per a la qual s'havien entrenat durant setze anys) i a la fi em vaig cabrejar i els vaig amollar: "ara la classe obrera es pensa que els diners els regalen als bancs i quan vinga la crisi capitalista esperarà que els regale l'estat i tant els bancs com l'estat són de la burgesia..." I ahí em vaig adonar que s'havien perdut i que estaven a punt d'enviar-me a cagar... cosa que feren realment.
És que tú també... dir aquestes coses als pobrets xiquets. Ja ja.
Un dels fracasos més evidents de l'esquerra (i n'hi ha tants!)és la impossibilitats de la majoria dels joves (si més no dels estudiants) de reconèixer-se en termes de classe. Els xiquets i xiquetes d'institut s'autoidentifiquen en funció de la nació (espanyola, blavenciana, valenciana, pancatalana...), el gènere, la raça, l'equip de futbol, la música... Però són incapaços de determinar a quina classe hi són. Anècdotes quasi literals:
-Tu de quina classe ets?
-Ui! de 4rt. C. Que no ho saps?
..........
-En quantes classes dividiries la població espanyola?
-El rei i tots els demés.
...........
-La teua família en quina classe està situada?
-En la classe mitjana.
-Això què vol dir?
-Ni molt rics, ni com la gent que ix a "callejeros".
Sancta simplicitas!
Hola Enric: no os puedo dejar solos. He estos unos días fuera y, en cuanto he vuelto, me encuentro que el dialog social se ha roto y que vamos a empezar una enconada lucha de clases...en pleno siglo xxi: ¿quién fue el que auguró el retorno de marx?
Sí, Jesús, això és cert, però ells, angelets meus, només son el reflex de la societat en la que vivim tots. Estic segur que si fas les mateixes preguntes als adults et contesten de manera semblant, o pitjor. REcorda que la història es va aturar quan Fukuyama va copiar a Hegel, i això ho va dir i ho van repetir professors d'Universitat i professors d'Institut, com nosaltres, intel·lectuals. L'esquerra s'haurà d'aclarir, i no ho veig fàcil, si vol realment fer justicia social.
Si, Emilio, pero puede que esa lucha estuviese latente, incluso en vacaciones, y que ahora vuelva a manifestarse, a no ser que superemos la crisis rápidamente i todo quede en una simple tempestad en el mar de la sociedad del bienestar y las clases medias.
Publica un comentari a l'entrada