Diu el mestre Montaigne al segon llibre dels seus Assaigs: "Crísip i Diògenes han estat els primers autors a menysprear la glòria, i els més ferms, i entre tots els desigs, deien que no n'hi havia cap altre de més perillós, ni que més havíem d'evitar, que el que tenim de l'aprovació dels altres. Realment, l'experiència ens n'ha fet sentir diverses traïcions ben danyoses. No hi ha res que enverine més els prínceps que la falagueria, ni res que faça guanyar als dolents més crèdit davant d'ells."
I després diuen que els clàssics ja no ens diuen res! O Montaigne endevinava el futur o la natura humana no canvia tant com ens pensem.
2 comentaris:
Como bien dices Enric, la naturaleza humana no cambia tanto como pensamos. Precisamente por eso, “porque no pensamos”. Hay que pensar y evolucionar en conciencia, para poder “someter” esa parte de la naturaleza humana de dejarse llevar por el “sentir” (nuestra parte animal, dicho sea de paso). La “vana-gloria”, es algo, que obnubila el pensamiento consciente, que ha tomado y sigue tomando fuerza en nuestros tiempos (se nota mas en nuestros dirigentes). ¿La razón? El miedo a perder el “poder” y las prebendas asociadas al mismo, tanto por parte del “vana-gloriado” como los que lo vana-glorian.
A més, en un article al país, coincidien en que el pecat de çCamps era la vanitat. Ai, què debils que som, carn i misèria, però per això la democràcia posa controls, i més que n'hi haurien d'haver!
Publica un comentari a l'entrada