Festes d'Alcoi

Avui han començat les Festes d'Alcoi. Enguany, com els últims anys, no podré estar-hi. En aquestes festes la tradició mana, i no accepten de cap de les maneres canviar les dates de les festes per tal de fer-les coincidir amb el cap de setmana, i afavorir així que els alcoians que ens trobem a la diàspora acudim al nostre poble. Bé, no tinc res a dir, jo no visc a Alcoi perquè no vull, i mantenir la tradició és una bona raó per tal de no adaptar-se als imperatius del mercat o de les conveniències. Si no hi ha cap dret fonamental en joc, crec que és digne d'admiració el fet que un poble mantinga les seues tradicions.
Ara bé, en altres casos en els que estan en joc drets fonamentals de les persones, el fet de justificar la falta de respecte per aquestos drets amagant-se darrere de les tradicions és senzillament covard i miserable. Perquè a Alcoi les dones no tenen el dret a la igualtat. Com podeu apreciar a la foto guanyadora del concurs de fotografia de Fonèvol (una organització que lluita per la incorporació de la dona a la festa), la dona a Alcoi te el semàfor en roig. Us semblarà mentida que en ple segle XXI encara es puga argumentar de manera mínimament coherent que les dones no tenen uns determinats drets pel fet de ser dones, però a Alcoi passa. A la cuna de la industrialització valenciana al segle XIX, al nucli republicà més ferm i radical del segle XX, al germen de les vagues dels anys 60 que van fer tremolar el règim franquista. Sí, aquest Alcoi és ara la vergonya de tots.
I tot, perquè? No hi ha altra explicació que la curtedat de mires, la sensació de fracàs d'un poble que quasi han aconseguit ja ofegar i un chovinisme defensiu que veu un futur tan negre que prefereix mirar al passat.
Espere que els Alcoians acaben per reflexionar i entrar dins de les conviccions democràtiques bàsiques, perquè d'altra manera acabaran sent el ridícul d'un País que ja no es veu.