"Si donem per fet que avui la societat s'està construint en temps real, que es comunica on-line, que comença a recuperar valors com la crítica, l'escepticisme, la implicació i la participació, i que es caracteritza per un desig creixent d'informar-se, pensar, compartir i cercar el coneixement a les fonts originàries, la política 2.0 serà aquella que, assumint aquesta nova filosofia i utilitzant de manera correcta les noves tecnologies, permetrà fomentar una vertadera democràcia deliberativa i recuperar la credibilitat dels polítics."
Amb aquesta caracterització de la societat del coneixement, sembla evident que la política comença a adquirir noves característiques que la societat ja ha desenvolupat. Una societat dinàmica, interessada pel coneixement, crítica, implacable quan se la tracta com ignorant o imbècil (en el sentit d'apàtica i menfot). Si la predicció de Benach és certa, caminem cap a una societat vital, que expressa les seues idees a la xarxa i als nous mitjans digitals, que no accepta l'engany i que, com que cada vegada és més madura i conscient, vota de manera més conscient i personal. Si la societat evoluciona en aquesta direcció, és normal que el panorama polític es fragmente, que apareguen nous partits que representen aquesta vitalitat social. A més a més, també és lògic i coherent que aquesta nova societat 2.0 no perdone la corrupció i demane polítics compromesos, capaços de respondre pel Facebook o twittetjar sense complexos sobre la seua actuació pública.
En fi, una radiografia fidel del País Valencià, no creieu? O el nostre país s'ha quedat al segle XX o tot això de la societat digital és una xorrada que només ens creiem quatre penjats que perdem el temps amb els blogs, el Facebook i tot això. Per cert, Fabra té Facebook?
