Dos obres s'han creuat temporalment en el meu present; una és la novel·la d'Elisabeth Strout, Explica-m'ho tot, d'Edicions del 1984; l'altra la sèrie DTF St. Louis d'Steve Conrad. Ambdós obres destil·len una emocionalitat tendra, amb uns personatges simples i carregats de sentiments que s'expressen de vegades i d'altres són reprimits i lluiten per sobreixir. En ambdós, els creadors tracten els seus personatges amb una pulcritud exquisida, tendra i encisadora que els acosta al lector i espectador i els fa creïbles.
La novel·la d'Elisabeth Strout és un eixam d'històries que es creuen en la vida dels personatges. Filades d'una manera excel·lent, ens porten a mirar com per un ull ocult, la vida de multitud de persones que travessen per l'existència sense adonar-se'n. Bob és advocat a punt de jubilar-se i està casat amb la Margaret, que és pastor presbiteriana amb una comunitat al seu càrrec. Lucy és escriptora i ha anat a viure al poble amb el seu ex, William, amb qui comparteix casa. Bob s'encarrega del cas de Matt, acusat per la mort de la seua mare, la Mala Beach. Lucy coneix l'Olive, una dona de noranta anys, a qui conta històries i li n'escolta també, fan com una lluita de narracions. En aquestes converses, rius de vides es fan presents a la saleta de sa casa. Bob i Lucy desenvolupen una amistat bastida a partir de passejades i converses que comença amb una confiança reconfortant i acaba en un amor impossible. La tristesa, el patiment, la malaltia, la mort, els fracasos amorosos i els traumes ameren les històries que anem coneixent en una narració invisible que es llegeix sense adonar-se'n.
Les emocions reprimides, les no explicades, fins i tot les desconegudes, lluiten per eixir i motiven conductes que ni els propis actors reconeixen. Quin sentit té la vida? Es pregunta la Lucy davant de l'Olive, i no el troben, però entenen que el sentit consisteix en no tenir sentit, en viure com formigues que traven camins sense saber massa bé perquè. "L'amor és amor" acaben dient els personatges que no poden realitzar-lo. L'amor entre Bob i Lucy que creix poc a poc, com qui no vol, no pot realitzar-se per la situació personal d'ambdós, Bob és massa bona persona per deixar la Margaret, Lucy sap que no ho farà mai i acaba casant-se amb el seu ex altra vegada. Un amor trist, no acomplert, una amistat tendra, unes emocions desbordades en uns personatges reals.
La sèrie DTF St Louis està creuada d'històries també, unes passades i altres presents, Floyd Smernitch apareix mort i no sabem perquè, si és un suicidi o un crim. Anirem esbrinant-ho al llarg dels sis capítols. La seua dona Carol Love-Smernitch té un fill que viu amb ells i pateix un síndrome estrany que produeix una conducta disruptiva. Ella es fa arbitre de beisbol per solucionar la mala situació econòmica de la família. En això apareix Clark Forrest, l'home del temps amb qui treballa Floyd i que es converteix en amant de Carol. Sembla un triangle simple, però no ho és, perquè a partir d'ací te n'adones que tots els personatges són sincers amb tots menys amb ells mateix, L'autoestima, les inseguretats, les vulnerabilitats i, al mateix temps, l'estima, l'amistat, la necessitat de no estar sol, la dedicació... marquen realment el transcurs de les seues vides, i morts.
Dos obres que m'han colpit, m'han mostrat la claredat i la necessitat d'expressar els sentiments, en com aquests estan presents tant si es reconeixen com si no, i en com la vida no és ni menys ni menys que aquesta vulnerabilitat que ens fa dependents de l'amistat i de l'amor.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada