La corrupció del sistema

El cas Zapatero ha tornat a posar de moda aquella cèlebre frase de "tots els polítics són iguals", ententent-la en genèric, igualant homes i dones, de dretes i d'esquerra. El problema és que aquesta concepció perjudica especialment els i les polítiques d'esquerres i, sobretot, desanima els i les votants d'aquesta opció política. Certament, sembla que tots els expresidents es dediquen a negocis obscurs i ben remunerats, tot i que la justícia només els ha buscat i investigat en el cas de Zapatero. Excepte això, res a dir, el delicte s'ha de perseguir, vinga d'on vinga, i no tenim cap problema que s'investigue l'expresident del Psoe, encara que ens agradaria que també s'investigara els altres, no sé, buscar qui era la X del Gal, qui M. Rajoy, a què es dediquen els fills Aznar, els casos d'assetjament de Suarez, les mediacions del Borbó emèrit...

En fí, però l'argument no és el "i tú més", això no ens serveix de res ni millora la nostra posició. No és això, però sí que és el fet que els principis morals afecten més als votants d'esquerra que als de dreta. Vull dir, que sembla que quan la corrupció afecta expresidents o polítics de partits suposadament d'esquerra (incloem al Psoe per seguir l'argument), el sistema es tranquilitza perquè tots són igual i l'electorat es desmobilitza. 

Però quan la moral s'utilitza només com a arma esdevé un instrument més de la hipocresia moral i perd el seu valor real. Els ideòlegs de la dreta ho saben, coneixen les conviccions dels votants d'esquerra i per això utilitzen l'arma de la impossibilitat de la puresa moral, per desmobilitzar el vot i desarmar la protesta. I per això organitzen la maquinària judicial i mediàtica en aquesta direcció. En aquests casos són els més purs, els més respectuosos amb la justícia i els més moralistes. Però només quan els acusats, falsament o amb fonament, són dels altres. Quan són dels seus, no passa res, "tots són igual" i els nostres més iguals que els altres. Si algú ha de robar, millor que roben els nostres, sembla que pensen. 

 Però tot açò aconsegueix que perdem de vista allò vertaderament important, que és bastir una organització política que vigile i ature la corrupció quan aparega. El problema no és si els i les polítiques són pures i honrades, el problema és si l'organització política, amb els seus braços judicial, polític i mediàtic és capaç de detectar-ho i condemnar-ho. Amb la discussió sobre la honradesa dels càrrecs polítics, la dreta aconsegueix bloquejar els mecanismes per impedir-ho, entre altres coses perquè són els seus els qui més la practiquen.

No necessitem polítics i polítiques pures en qui confiar amb ulls cecs. No els volem. Allò que volem i necessitem és bastir mecanismes de control eficaços, que detecten amb rapidesa la corrupció i la denuncien, fins i tot aquella que s'amaga darrere de mecanismes legals. Per exemple, privatitzar bens públics com la sanitat, l'educació, l'atenció a la dependència, el transport, l'energia... Aquesta pràctica, que forma part del programa polític de la dreta és una corrupció legalitzada, perquè és evident que quan es privatitzen bens o serveis públics està transferint-se capital públic a mans privades i això és corrupció, i la dreta ho defensa al seu programa polític i el seu electorat ho vota i ho autoritza. D'aquesta corrupció ningú s'espanta mentre ens tirem les mans al cap quan algun expolític posa els seus contactes públics a disposició d'una empresa privada. 

Prou d'hipocresia, no ens deixem enganyar per les tàctiques de distracció mediàtica que
s'utilitzen, mirem directament les pràctiques polítiques i oposem-nos a elles quan impliquen la venda del sistema públic. Ho estem fent amb l'educació (i ho veiem amb la sanitat, la dependència i altres), les protestes que estem vivint demostren que la corrupció està institucionalitzada, que els dirigents polítics de la dreta no tenen cap interés en millorar l'educació pública, més aïna el que volen en desprestigiar-la per tal que els seus amics de l'escola concertada i privada guanyen diners, molts diners amb el nostre dret a l'educació.