La por al virus ha tornat i, per les reaccions que hem pogut escoltar als mitjans, no hem aprés res de la pandèmia del coronavirus. Les comparacions entre un i altre són poc consistents, més enllà que el causant del brot és un virus amb efectes similars al de la covid. A partir d'ahi, res s'assembla, ni l'origen, ni la propagació, ni la transmissió, ni, tan sols, l'abast. En aquest cas, està reduït a un barco fàcilment delimitable i aïllable.
Però res és suficient per als difusors de pors i falsedats que, de seguida, han desfermat totes les
exageracions i mentides. I, per si açò fora poc, alguns polítics irresponsables han posat en marxa la màquina de l'egoisme i de la falsa defensa dels seus. El president de Canàries ha demostrat una baixesa moral i una curtedat de mires política que esperem que el porten a la desaparició política. Dels habituals ja no en parlem, el seu objectiu és entrar als càrrecs polítics a qualsevol preu i, si pot ser, amb la generació d'odi i violència.
Però el problema més greu és que una part de la ciutadania ha fet cas d'aquests missatges d'odi i els ha donat ressò o els ha cregut, i això és més preocupant. I si això ha passat potser una de les causes, més enllà de pensar que la societat s'ha fet més insolidària i egoista, ha sigut la manera com vam processar l'eixida de la pandèmia. Semblava que anàvem a eixir millor, que no volíem recuperar una normalitat tòxica, que havíem aprés del que havia passat i ens havíem adonat que no hi havia eixides individuals ni curtes de mires, que havíem d'adonar-nos que allò que funcionava era pensar en col·lectiu i preveure efectes previsibles per tal d'evitar-los.
Però res d'axiò ha passat, potser perquè no volíem saber-ne res, perquè hem preferit tancar els ulls i tirar endavant, no escoltar el dolor ni el patiment com si amb negar-lo, desaparegués. Quan la pandèmia va passar, vam preferir oblidar, fer com si res, no pensar, no sentir, no recordar. I això ha estat fatal, perquè les condicions que la van provocar segueixen igual, o pitjor, perquè ens hem llançat com a bojos a consumir, viatjar, esquilmar i acumular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada