La por, en sentit existencial-personal

 La por és una emoció bàsica, instintiva, natural, que compartim amb els animals com a resposta per a la supervivència, ja siga de protecció davant dels perills com de motivació a la fugida. Els sentiments, en canvi, són una resposta humana, producte de la canalització de les emocions a partir de la reflexió i el manteniment en el temps d'aquestes. 
Els humans vam adquirir els sentiments com a producte del procés d'hominització-humanització, i possiblement el foc va representar el primer antídot contra les emocions de la por, la primera manera de racionalitzar aquests impulsos bàsics. En aquest procés d'humanització van aparéixer els mites i els contes, les narracions per tal de conjurar la por, i també els rituals, que eren maneres de combatre les forces ocultes que ens espantaven. 

La mitologia, juntament amb la religió, van educar al temps que aprofitar aquesta por instintiva, i van projectar en els Déus el control de les forces terrorífiques. Phobos (la por i originàriament la fugida), apareix en la tradició grega juntament amb Deimos (el terror) i Eris (la discòrdia), com a fills d'Ares i Afrodita, als què acompanyen al camp de batalla. El mateix Prometeu roba el foc als Déus per salvar els humans dels perills naturals, i aquest acte immoral ens costa el càstig etern i la por a la venjança dels Déus.
La Filosofia, amb els primers filòsofs naturalistes, introdueixen explicacions racionals a fenòmens que abans s'atribuïen als Déus, la por a un eclipsi o als confins terrorífics del món, van donar pas a explicacions lògiques que conjuraven la irracionalitat original. Sòcrates continua aquesta tradició i proposa una ètica racionalista que domine les passions i les elimine, el "coneix-te a tu mateix", no és altra cosa que domina les teues pors. Plató accentua aquesta idea i depura de sentimentalitat i emocionalitat el món racional, que governa de manera implacable, sense turbulències emocionals, el món humà. 
Aquesta tradició racionalista ha tingut èxit al llarg de la història de la filosofia i ha marcat una concepció de les pors que pretenia, sense èxit tot s'ha de dir, conjurar el terror amb la negació i ocultació de la seua força. 
Però un altra tradició filosòfica, la que arranca d'Aristòtil, molt més sensible a la humanitat de les emocions, i continua amb les escoles helenístiques, amb els hedonistes o els estoics, modulen millor el món emocional, i plantegen una mediació racional i un control prudent de les tendències humanes més bàsiques. 

El mateix Epicur crea el tetrafarmakon com  a remei per combatre les pors; la por al Déus, que no es preocupen per nosaltres, a la Mort, que no es pot pensar des d'ella mateixa i no cal pensar-la quan no està, al dolor, que es pot dominar, i al Destí, que no existeix. El remei és l'autocontrol, l'ataraxia, i la felicitat, que s'aconsegueix amb la recerca dels plaers elevats i gratificants, com l'amistat, que és un bàlsam i un motiu de felicitat per als humans. 
Amb tot, les pors continuen presents en els humans, les religions l'exorcicen i la filosofia les nega, però quan arriba el segle XIX tornen a aparéixer amb força, però ara en la forma de terror, quan comprovem que l'animalitat que preteníem haver controlat està dins de nosaltres. Darwin amb l'animal del què venim i que som, Freud amb l'inconscient que ens domina sense saber-ho, Nietzsche amb la voluntat egoista de poder com a motor màxim de vitalitat i Marx

amb l'egoisme social que motiva una lluita a mort entre classes, ens tornen a mostrar la cara del terror davant de l'espill dels nostres ulls. Ara la por ens la produïm nosaltres, i no els Déus ni les forces ocultes de la natura. Nosaltres som el monstre, l'ésser que es converteix en llop quan la lluna està plena, o quan estimulen els nostres impulsos més bàsics. Aquestes filosofies de la sospita van ser com una premonició de les dues grans guerres i de l'Holocaust.
La por més terrorífica, la més esgarrifant ha estat perdre la dignitat i el respecte per nosaltres mateixos, convertir la humanitat en un teatre de l'horror que exterminava de manera cruel i sanguinària als nostres congèneres, i només per unes Fòbies (Xenofòbia, Homofòbia, racisme...) inventades i estimulades des del poder polític per uns interessos ocults. La nostra imatge reflectida en el mirall de la història pot ser la pitjor història de terror mai escrita, la por elevada a condició humana. 

Aquest és un resum de la tertúlia filosòfica emesa al programa Gravetat zero, d'Apunt ràdio el dia 26/10/19 a  partir del minut 56, amb Joan Benesiu i jo mateix.