Censura a Facebook

L'article que podeu veure encapçalant aquesta entrada i que podeu trobar ací, un article ben interessant sobre la manera com els homes viuen els avanços en els temes d'igualtat, ha sigut censurat per Facebook.

Però no ha sigut censurat pel tema que tracta, no, pel que sembla les normes comunitàries de Facebook restringeixen l'exhibició de nus, i la visió dels pits de les Femen que il·lustren l'article entra en aquesta condició. L'avís és inapel·lable, o elimines l'entrada o no accedeixes a Facebook, sense embuts, sense opció de rèplica.
La veritat que ja sabia alguna cosa d'aquestes condicions, per mares a les que els han censurat fotos donant de mamar, o per altres usuaris que han denunciat aquesta criminalització dels pits de les dones. Si bé quan t'afecta directament t'indigna més, si cal.
Però més enllà del cas concret, el fet em fa reflexionar sobre la imposició d'una moral particular (una moral hipòcrita, retrògrada, mecànica en aquest cas) a un àmbit públic en general. Les normes morals que Facebook adopta han de ser seguides per tots els membres que accedeixen a la comunitat, a fi de comptes, i és una cosa que no podem oblidar, estem a casa seua i per això acceptem les condicions legals quan accedim a la xarxa social. Malgrat tot, no deixa de ser una manera intolerant i autoritària d'imposar una determinada visió de les relacions entre persones que no deixa lloc a la discussió ni al debat.
A més a més, aquests criteris s'imposen de manera automàtica, mecànica, a través d'un algoritme. La moral de Facebook no avalua, només identifica i sanciona, sense contextualització. Evidentment que el fet de ser un algoritme el qui aplica els principis morals no eximeix l'empresa de responsabilitat. A fi de comptes els algoritmes són programacions fetes per humans, i reflecteixen la moral curta de mires, reaccionària i masclista dels propietaris de Facebook.
I tornem al primer punt que hem comentat, Facebook és una empresa privada i sembla tenir dret d'admissió, aspecte que aplica sense remordiments; o t'adaptes o no pertanys als nostres. Fins ací, poc tenim a dir, a no ser que Facebook s'entenga com un servei públic, com un mitjà de comunicació lliure que permet l'expressió d'idees, inquietuds, sentiments, etc. Cosa que, evidentment, no és, tot i que de vegades ens ho vol fer creure.
I el problema és que ens ho creiem, que tenim la sensació que l'Internet és totalment lliure, és una mena d'àgora virtual en la que interaccionem sense traves. Però la realitat és que l'accés a internet és privat, ho fem a través d'empreses de telefonia que poden limitar i restringir la navegació (com passa a la Xina, per exemple) i a través de plataformes com Facebook, Twitter, Instagram, etc.. que imposen les seues normes de manera unilateral. La majoria dels usuaris de Facebook sabem aquestes coses de manera difusa, però confiem que podrem escapar a elles, que a nosaltres no ens afecten, que nosaltres dominem el mitjà, però no és així. I ens n'adonem quan ens passen coses com aquestes, més freqüents del que creiem. I jo era d'aquest grup que creia poder dominar Face. Ara m'he quedat fora de joc i la qüestió exigeix una reflexió més serena. Paga la pena continuar en Face sabent que he d'acceptar unes normes que no compartisc? No estic col·laborant d'aquesta manera a difondre unes normes morals que em semblen contraproduents, discriminatòries, retrògrades i hipòcrites? O he d'abandonar aquesta plataforma i buscar espais més lliures i sans?
En aquestes estic, i vosaltres què en penseu?