Crisi moral

A l'entrada de València per la pista de Silla hi ha una pintada que diu "aquesta crisi no és econòmica, és moral" o alguna cosa semblant, perquè recorde de memòria. És una pintada que dona que pensar, vista la conducta dels principals polítics, empresaris i banquers d'aquest país. Si bé, he de dir que no m'agrada el to de superioritat moral que destil·la, perquè pense que cap de nosaltres té dret a jutjar moralment les altres persones, i menys encara a projectar concepcions morals universals a la situació econòmica actual.
El meu tarannà és més aviat relativista i escèptic, i tinc tendència a deixar a la consciència de cada ú el judici moral sobre la seua conducta. Però quan algunes d'aquestes persones es creuen amb aquest dret a dir als altres el que han de fer, a jutjar les seues concepcions morals o a recriminar els comportaments dels seus conciutadans, aleshores no puc mantenir la neutralitat.
En aquest sentit no puc entendre determinades opinions expressades en públic i, menys encara, determinats silencis. No puc entendre, per exemple, el silenci escandalós de les autoritats catòliques, les d'ací i les de Roma, sobre el frau de la visita del Papa a València, mentre assenyalen altres col·lectius amb el dit recriminatori de la superioritat moral. Com es possible no haver llegit ni escoltat cap condemna pública vers les autoritats polítiques que van aprofitar el nom de l'església per saquejar les arques públiques? Si realment no van tenir res a vore, haurien d'estar exigint explicacions judicials i polítiques a aquells que van organitzar un esdeveniment amb el qual es van omplir les butxaques i van buidar les dels valencians, catòlics i no catòlics.
Tampoc puc entendre determinades actituds d'autoritats públiques que han demanat austeritat i

sacrifici a la ciutadania mentre evadien imposts a Panamà, Suíssa o al compte B del seu partit. I puc fins i tot entendre que ho feren d'amagat mentre mantenien una còmoda doble moral silenciosa, però és incomprensible que, quan han ixit a la llum pública proves fefaents del seu frau, continuen com si res. No és comprensible que Cotino, Rato, Rus, Rita i d'altres com ells continuen caminant pel carrer com si res, i alguns fins i tot, fent declaracions als mitjans amb total impassibilitat.
El cinisme en el que ens hem instal·lat permet el silenci dels guardians de la moral, l'actitud desmenjada dels principals defraudadors i el posat impassible dels qui continuen aparentant una moral que no creuen ni segueixen. No em direu que no, tot açò és un clar indici de corrupció moral profunda que manifesta l'estat de prostració moral en el que ens trobem. En qualsevol societat moralment viva, ja s'hauria produït algun que altre acte de penitència a alguna de les múltiples processons que recorren els nostres carrers periòdicament,  algun que altre suïcidi públic o, com a mínim, algun plor davant les càmeres de televisió d'alguna cadena amiga.
Heu vist caure algú pel balcó? De segur que no. Doncs això, una crisi moral, i ben profunda.