7/29/2015

Despolitització

Sembla ser que ací ningú és res, ni de dretes ni d'esquerres, ni racista ni xenòfob, ni espanyolista ni catalanista, ni feminista ni  masclista... Ací sembla ser que tots som transversals, despolititzats, neutrals, purs, verges. Prendre partit no està de moda. El que s'estila és ser apolític, jove, modernet, però molt moderat. El que mola és ser de centre, ni xixa ni llimonà, perquè jooooo, clar, ni defense el valencià ni el prohibesc, ni estic a favor de la corrupció ni la denuncie, no dic que els homes siguen superiors però ser feminista.... és ser massa radical, i jo no soc un radical, jo defense els valors democràtics, constitucionals, faltaria més!
Que l'exalcalde de Badalona, Garcia Albiol, s'atrevisca a dir que no és d'esquerres ni de dretes, ni racista ni xenòfob, és un exercici de cinisme que tots aquells que el recolzen fan seu. La complicitat amb la xenofòbia és, ella mateixa, xenòfoba.
Que Carolina Punset diga que no està contra l'ensenyament del català a les escoles, però que prefereix
l'anglés perquè ella no és una "aldeana", és una mostra d'ignorància o mala intenció amagada darrere d'arguments ridículs. I aquells que la secunden assumeixen la seua mala bava sense excuses.
Que Pedro Sanchez justifique l'extorsió a Grècia per  part dels designis dictatorials de la Troika, és simplement cruel i inhumà, i més des de postures suposadament socialdemòcrates, però clar, ell no està ni a favor ni en contra, i amb la seua postura manté la injustícia.
Que Esperanza Aguirre siga la que més defensa la transparència democràtica després de col·locar Francisco Granados a tenir cura de les gallines del seu corral, és simplement patètic, però qui s'ho creu i els vota participa de la seua corrupció.
Al remat, al món que vivim, qui no pren partit per canviar el món, col·labora amb el seu manteniment. I les postures tèbies, amagades sota una suposada capa de tolerància, només demostren una presa de partit per les injustícies. No actuar, no manifestar-se, no prendre partit, és una postura còmoda, però cínica i miserable. Preferisc mil vegades als qui s'enganyen que a aquells que s'abstenen i, amb el seu silenci, mantenen les coses com estan, injustes.

2 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

El racisme és la ignorància, el feminisme és el Complex d'Èdip i la identificació de les dones, dones no és una persona amb vagina, ni homosexual, sinó que tots podem estar en el lloc de dones, la identificació en contra del baró, que pot arribar a ser delirant com els de "Corvera", canviant l'ànima de la seua llengua, la lluita de classes marxista, el complex d'Èdip freudià i la mort de Déu nietzschiana ja ho preveuen i a un deliri del discurs de l'histèric, on jo estic en molts moments del dia, com a dona o en el seu lloc, li fa de contrapés un del discurs de l'amo i el seu trellat, de vegades cruel, però també necessari, i al de l'amo li fa de contrapés el discurs col·lectiu histèric en forma de manifestacions, urnes i revolucions, a l'igual que al capitalista, al de la ciència li fa de contrapés també el de l'hisèric, però ací ja entraríem en un altre tema, doncs aquest discurs universitari o de la ciència és qui prendrà a partir d'ara el poder, es fondrà amb el de l'amo per a crear la nova Era, en què ja hi estem, al III Any de Déu, Crist i Dionís, caldrà controlar-lo i és molt ladí, no es deixa controlar amb les seues veritats, que no sap, tot i estar reflectides al seu mètode, no sap que són un valor d'ús i de canvi marxista, i finalment tenim el discurs de la integració, aquell de la nova revolució de les dones, que com ja t'he dit abans no són persones amb vagina i jo m'hi considere durant molts moments de cada dia, aquest no mirarà esquerres ni dretes, com certs sectors de la nova esquerra proposa, sinó desemparats, usurers, plusvàlues industrials, és a dir, mercats financers, llengües minoritzades i oprimides, globalitzacions, entropies i endogàmies que fan que aquestes llengües siguen malmeses i es retrobarà amb una nova manera de fer política, des de la plena immersió lingüística en llocs on una llengua natural i pròpia resta adolorida i sagnada, fins a desnonats que seran reincorporats a llurs cases, fins unes plusvàlues que seran severament, en quantitat, controlades.
Però no, no és eixe el missatge del PP i de cap partit encara, però la flama ha estat encesa, i ja no te aturada, és el si de la Història.

Vicent

Enric Senabre ha dit...

Esperem que siga així i la nostra llengua tinga el reconeixemnt social que es mereix.
Bon estiu Vicent1