Ara ens trobem amb una situació similar a Síria, amb un altre dictador que no té embuts en massacrar el seu poble, utilitzar tots els mitjans al seu abast per mantenir-se en el poder i amb unes conseqüències dramàtiques per a la societat civil, amb milers de morts, desenes de milers de refugiats i fam i patiment per a tots. I ara també, els Estats units, acompanyats del seu fidel escuder, la Gran Bretanya, pretén una intervenció armada al país. En aquest cas, l'Onu no ho té tan clar i és difícil que aprove la intervenció, la qual cosa la des legitima de principi. A més a més, sabem que els interessos dels EEUU mai són innocents, sempre busquen altres objectius ocults. Un magnífic article de Pascual Serrano a eldiario.es ho explica ben clarament. En aquesta operació hi ha uns nervis massa evidents, una pressa que no vol ni esperar la comprovació dels inspectors, unes circumstàncies obscures que no s'aclareixen.
Una intervenció armada legítima és una altra cosa, necessita consens, visió de futur, claredat en els motius, i no aquesta barreja d'obscurs interessos estratègics i polítics. Més valdria que s'acceleraren les solucions negociades, la pressió diplomàtica i que el moviment opositor aclarira la seua filiació per tal de poder construir una transició més pacífica. Només aleshores es podria pensar en altres mesures de força, sempre limitades i molt cauteloses.
7 comentaris:
Mai cap guerra deuria ser legal o ilegal, perquè una guerra és una guerra i prou. Els conflictes de Síria, líbia, Afganistan, Egipte... poden tindre moltes lectures, però una cosa és evident cap intervenció que han dut a terme ni el poder imperial ni els seus aliats ha valgut per a res. Però també es una afirmació equivocada, perquè avuí en la frontera de Síria és on més milionaris estan apareguent com a conseqüència del tràfic d'armes.
Em permet agafar un paràgraf del teu article i retocar-lo una mica "amb un altre dictador que no té embuts en massacrar el seu poble, utilitzar tots els mitjans al seu abast per mantenir-se en el poder i amb unes conseqüències dramàtiques per a la societat civil, amb milers de morts, desenes de milers de refugiats i fam i patiment per a tots". Podríem dir "amb un altre govern que no té embuts en massacrar el seu poble, utilitzar tots els mitjans al seu abast per mantenir-se en el poder i amb unes conseqüències dramàtiques per a la societat civil, amb milions d'aturats, desenes de milers d'exiliats econòmics i fam i patiment per a tots. En aquest últim cas és la Trioka la que com a conseqüència d'una política econòmica injusta està provocant situacions que ens recorden a les que provoca una guerra, de moment els morts encara no en són pocs. Una vedada més és la població civil la que està sofrint l'atac injust d'un poder econòmic que en altres llocs decideix arrasar tot un país en base a dos noms agafats a dos adjectius: guerra legal o guerra il·legal. Però darrere hi ha una altra lectura guanys i més guanys econòmiques i que paguen els ningú i els miserables. Molt bon article Enric Senabre, jo dic una altra vegada NO A LA GUERRA.
El Poeta Dissident.
La guerra econòmica és una altre tipus de guerra, certament Poeta. Amb moltes víctimes, però com es produeixen a distància i de manera silenciosa no compten.
De totes maneres la guerra oberta supera amb molt en crueltat i no hauríem de permetre que es produiren situacions com la de Siria i la Líbia. Tristament l'Onu que tenim no funciona, i només juga un paper de comparsa de les grans potències.
NO se, yo siempre pienso que la violencia genera violencia. La guerra no está justificada nunca. Si se quiere ayudar a la población, se le puede ayudar sin necesidad de violencia.
Si Josevi, el problema es cuando la violencia ya está instalada. qué hacemos entonces? Estamos contra la guerra, y sabemos que la violencia genera más violencia, pero qué pasa cuando la violencia ya está instalada en la sociedad y la utiliza el poder de manera desmesurada? Este es mi problema, y supongo que el de muchos.
He llegit cinc o sis articles seus o teus i he vist una escriptura compromesa alhora que crítica i independent, no té vostè els típics tics dels escriptors de bloc valencians.
És una llàstima però la nostra llengua en l'àmbit escrit no té o no hem sembla que tinga un comportament transversal. No m'he equivocat amb vostè.
Vicent
Gràcies vicent, supose que és un afalagament això que dius, he he
Gràcies vicent, supose que és un afalagament això que dius, he he
Publica un comentari a l'entrada