És cert que ha hagut de retrocedir en molts aspectes com el projecte d'universalització de la sanitat, la quantitat d'estímul públic al mercat i molts altres. Però és que al davant té el Partit republicà més conservador de la història. Malgrat els retrocessos, Obama ha mantingut l'esperança i el camí. És, possiblement, un dels pocs socialdemòcrates que queden, a l'estil americà, és clar, però defensa unes postures econòmiques que ja les voldríem trobar al panorama europeu.
Mentre Zapatero ens ha fallat i Rubalcaba no ens il·lusiona. Sense cap brot verd arreu d'Europa -tot el contrari, el predomini conservador porta el camí de convertir-se en absolut- i amb unes imposicions de dèficit i contenció de l'endeutament tan grans, és molt difícil eixir de la crisi.
Obama, malgrat totes les desil·lusions, continua sent un referent d'una manera de fer política implicada amb la ciutadania, comprensiva i propera. Una manera de fer política a l'estil antic, el que busca la justícia social, garantir la igualtat d'oportunitats i ampliar espais de llibertat real.
Obama és un crack!
8 comentaris:
Mira que la meua fe en la figura d'Obama ja estava molt deteriorada, però efectivament, fa l'efecte que és l'únic dirigent socialdemòcrata (en un sentit ample, com adverteixes), que ha proposat mesures diferents al sang, suor i llàgrimes (dels pobres) que vol imposar el sistema. Sols per això...
I pensa que ho fa als EEUU, amb el Tea Party atacant, l'opinió pública en contra... i sols per això... té més mèrit
Ahora solamente falta que puedan materializarse sus propuestas, sin que se queden en agua de borrajas
Y lo tiene dificil
Certament, com diu Xavier, molts pensàvem que Obama estava acabat... i vés per on, sembla que encara tira del carro.
Mira, en Palestina ja ens ha fallat, però, ningú és perfecte!
Me gustaría confirmar lo que dices sobre Obama, pero yo no lo tengo tan claro como tú. Ya sé que buena parte de que no tenga los efectos deseados se debe al tea party. Por eso no tengo tan claro que pueda llevar a cabo su propósito de que los ricos paguen más.
Y en cuanto a Palestina...
Pero comparado con la Merkel, Sarkozy i Zapa, ja me diras! Por lo menos mantiene viva la salida de la crisis por una via diferente.
Publica un comentari a l'entrada