Em venen al cap aquestes consideracions al voltant de les reaccions de molts catòlics quan es parla de limitar les seues prerrogatives o influència social. Els defensors d'una postura laica conceben la limitació dels catòlics com un sa, i necessari, exercici democràtic, mentre que els catòlics es veuen assetjats i atacats per sectors anticlericals. Vistes les reaccions, ensume que el problema té difícil solució, perquè quan es barreja el victimisme amb la set de justícia, el xoc de trens és inevitable, tots dos es senten en possessió de la veritat absoluta.
He recordat tot açò, després de llegir la notícia sobre els incidents a la Capella de la Universitat Complutense , incidents que uns califiquen de llibertat d'expressió i altres d'atemptat a les idees i assetjament a la religió catòlica. He de dir que jo també arriscaria la meua vida, com Voltaire, (no sé si vivim temps de donar la vida per una causa, però puc dir que alçaria la veu, si més no) si considerara que s'estan limitant, assetjant o perseguint als creients catòlics. Però no és el cas. A mi aquest cas em recorda més al de les caricatures de Mahoma i la reacció desmesurada i indignada de determinades instàncies musulmanes, que semblen blindades a les crítiques per raons de dignitat divina.
No em sembla de bon gust l'actuació dels col·lectius que van organitzar la performance a la capella, crec que jo no ho faria, però escandalitzar-se de manera tan rotunda i demanar presó i multes per "profanació" és desmesurat. Més ens valdria calmar els ànims i deixar d'amenaçar amb multes i presó tots aquells que diuen alguna que no ens agrada o la llibertat d'expressió quedarà reduïda a un dret testimonial. Les multes a ACPV per l'emissió del senyal de TV3 o a Vilaweb per difundir notícies contràries als interessos de l'Ajuntament de Barcelona, són altres manifestacions d'aquesta utilització de la justícia amb finalitats repressores, i no sembla aquest el camí democràtic.
16 comentaris:
En fin, Enric, que un poco de sentido común no nos vendría nada mal a todos para evitar performances en la capilla y utilizar la justicia para reprimir al personal. Pero, en este país (!), parece que es pedir demasiado.
Posdata: se me olvidó "firmar" el comentario anterior. Un saludo: emilio
Ya te digo, yo hubiera hecho la performance en otro sitio, y podria ser incluso graciosa, pero de ahí a invocar el victimismo de siempre...
Muy interesante el planteamiento Enric, sin embargo, es un comportamiento esperado. El problema está donde siempre. En cómo se perciben las situaciones. Tenemos que aceptar que cada uno percibe como quiere, o puede según sus “capacidades”.
Creo, que mientras nos miremos el ombligo, pensaremos que es necesario que respeten nuestras ideas, esos sí, respetar la de los otros, si no coinciden con la nuestra, ya no está tan claro (como bien dices, es el origen de los conflictos). Todo iría mejor, si fuésemos capaces de reírnos de nosotros mismos y de nuestras “creencias”. Y esto solamente es posible si somos capaces de mirar más allá de nuestros ombligos.
"no compartisc les teues idees, però donaria la vida per defensar el teu dret a expressar-les". Aquesta frase hauria de continuar així: “però fes el favor de no obligar-me a sentir allò que dius a la puta força”. Fa unes setmanes et feies ressó de l’actitud feixista d’uns energúmens que entraren insultanat al Centre Social “Terra” de Benimaclet. La pallassada de la capella de la Complutense és quelcom de semblant: vulgues o no hauràs de sentir-me i no en un debat d’idees sinò que hauràs d’aguantar els meus insults per collons. Val que el “nacional-catolicismo” era quelcom d’execrable, deplorable i rebutjable, precissament perquè obligava tothom a escoltar la seua veu; ara bé, que un tontolculo faça el mateix (obligar un col•lectiu qualsevol a suportar-lo) no el converteix en un heroi de la llibertat d’expressió, tant sols mostra al món que és això: un tontolculo.
Una pequeña reflexión: ¿hoy en dia es obligatorio escuchar, a alguien en el entorne que sea? (por supuesto me refiero en los países democráticos). Cualquier "tontoelculo" puede decir lo que quiera, y nosotros siempre podremos, respetando su derecho a pensar y decir lo que quiera, no hacerle ni caso.
"Si no aceptas un regalo ¿quien es el dueño del regalo?". Energúmenos siempre los ha habido y los habrá.
¡Salud, Josevi! Pepón, el alcalde comunsta del pueblo de don Camilo, al anunciarse un mitin del partido liberal exclamó: "¡Vean las insidias de la democracia! ¡Que cualquier pordiosero pueda permitirse el lujo de hablar en una plaza pública!" Lo que Pepón califica de "insidia" es, en cambio, una de las excelencias de la democracia: la libertad de expresión EN EL ESPACIO PÚBLICO. Otra cosa es que esa potestad se extienda a ámbitos privados. Yo no tengo ningún derecho a irrumpir en una reunión de la sociedad de cazadores de mi pueblo y gritarles que son unos ceporros, pero tengo todo el derecho del mundo a criticarles en cualquier foro público de discusión. Nada impidió a Albert Boadella hacer befa y escarnio de la Iglesia Católica en su obra teatral "Te Deum", pero no por ello se metió en una catedral a insultar a los fieles. Una cosa es que yo no quiera escuchar a alguien y otra que ese alguien se meta en mi casa (o en mi iglesia, o en mi asociación de vecinos) y me obligue a escucharle aunque yo no quiera. Quien así procede no es un demócrata.
¡Salud Jesús Párraga!, ya te digo siempre habran energúmenos. Pero como decía Bruce Lee en un annucio televisivo: "Be water my friend". Si entramos a los trapos, damos fuerza a los energúmenos.
Gràcies josevi i Jesús, estic bàsicament d'acord amb vosaltres, crec que ho he dit a l'article, i heu fet el debat ben interessant. Ara bé, la comparació que ha fet Jesús dels nazis agressius del Terra amb la gent de Somosaguas, no s'aguanta, ni per la violència que desenvolupen, ni per les amenaces, ni perquè els falta la ironia de la que parla Josevi.
Val, Enric, jo retire l'analogia entre els bèsties de Benimaclet i els mamarratxos de Somosaguas si tu fas el mateix amb la comparació de les denúncies de l'Església amb les reaccions violentes arrel de la caricatura del profeta Mahoma. OK?
:)
Retire el paral·lelisme en el sentit que els integristes islàmics van amenaçar de mort el periodistes, i això no ho fan el catòlics. Perdó. Però no s'assemblen un poc amb les crítiques indignades i gens violentes dels imams musulmans?
No deja de ser revelador que lo ofensivo del asunto sea la desnudez y los, así denominados por Veo 7 , "frotamientos" homosexuales.
Es curioso, sin embargo, que en Europa, desde aproximadamente el siglo X hasta el siglo XVI fue frecuente el denominado “risus pachalis”. En la mañana de Pascua el sacerdote acostumbraba a contar chistes e historias así como a escenificar escenas sexuales con la finalidad de entretener y divertir a los oyentes.
"Contra el Vaticano poder clitoriano" Ja, ja, ja,... ¡me encanta!.
El lema és genial, és cert, ja ja. Contra el Vaticano, poder clitoriano!
Als anys huitanta vaig llegir (si no recorde malament a la revista del PFE "Poder y Libertad") que l'orgasme femení tenia caràcter revolucionari. Supose que aleshores estàvem saturats d'estructuralisme, de Marcuse (encara!) i de Wilhem Reig (encara!), però a hores d'ara això de "poder clitoriano" més aviat sona a al·lienígenes d'una entrega d'Star Trek. O a anunci de compreses: n'hi a un anunci a la tele que parla de com moltes persones fan la revolució... fent servir un raspall de dents o alguna cosa aixina. Jo ni li trobe massa gràcia però si vos fa feliços, jo encantat.
:)
Pos a mi em fa gràcia. Però per alienígenes, aquells que diuen no se què de la castedat i de no utilitzar anticonceptius. Diuen que abans vivien ací a la terra, però no se, em sembla que han perdut el contacte amb la terra fa temps.
Bé, potser és una interpretació d'allò de "el meu regne no és d'aquest món".
:)
Publica un comentari a l'entrada