Em venen al cap aquestes consideracions al voltant de les reaccions de molts catòlics quan es parla de limitar les seues prerrogatives o influència social. Els defensors d'una postura laica conceben la limitació dels catòlics com un sa, i necessari, exercici democràtic, mentre que els catòlics es veuen assetjats i atacats per sectors anticlericals. Vistes les reaccions, ensume que el problema té difícil solució, perquè quan es barreja el victimisme amb la set de justícia, el xoc de trens és inevitable, tots dos es senten en possessió de la veritat absoluta.
He recordat tot açò, després de llegir la notícia sobre els incidents a la Capella de la Universitat Complutense , incidents que uns califiquen de llibertat d'expressió i altres d'atemptat a les idees i assetjament a la religió catòlica. He de dir que jo també arriscaria la meua vida, com Voltaire, (no sé si vivim temps de donar la vida per una causa, però puc dir que alçaria la veu, si més no) si considerara que s'estan limitant, assetjant o perseguint als creients catòlics. Però no és el cas. A mi aquest cas em recorda més al de les caricatures de Mahoma i la reacció desmesurada i indignada de determinades instàncies musulmanes, que semblen blindades a les crítiques per raons de dignitat divina.
No em sembla de bon gust l'actuació dels col·lectius que van organitzar la performance a la capella, crec que jo no ho faria, però escandalitzar-se de manera tan rotunda i demanar presó i multes per "profanació" és desmesurat. Més ens valdria calmar els ànims i deixar d'amenaçar amb multes i presó tots aquells que diuen alguna que no ens agrada o la llibertat d'expressió quedarà reduïda a un dret testimonial. Les multes a ACPV per l'emissió del senyal de TV3 o a Vilaweb per difundir notícies contràries als interessos de l'Ajuntament de Barcelona, són altres manifestacions d'aquesta utilització de la justícia amb finalitats repressores, i no sembla aquest el camí democràtic.
