Avui dia 1 se celebra el dia mundial de la lluita contra la SIDA. Aquesta malaltia ha estat una de les que més mal han fet la humanitat, tot i que els seus perjudicis es reparteixen entre els efectes sobre la salut física i els efectes sobre la moral. La Sida ha estat una d'aquelles malalties que s'han associat tradicionalment amb la immoralitat i la desviació social i, especialment, sexual, i per això s'ha tardat tant a bastir una resposta mèdica eficaç. Durant molts anys, els dels inicis del contagi, es va classificar com una malaltia de marginats i, per això, va perdre interés per a les farmacèutiques i institucions públiques. Quan la pandèmia va afectar als benestants heterosexuals occidentals, aleshores es va desfermar el pànic i les investigacions serioses i ben pagades.
Aquest fet i la demonització del condó ha produït una extensió evitable de la malaltia que, a hores d'ara, continua sent un problema greu de salut i, encara, de convivència.
Per a prevenir-la es necessiten mesures sanitàries i educatives, entre elles una educació sexual completa i coherent, que integre la percepció del risc dins del model de relació afectiva i sexual de les noves generacions. Les coses no semblen anar en aquesta direcció, la paralització dels programes d'educació sexual de la Conselleria de Sanitat (els PIES), les minses campanyes de sensibilització (que enguany ja no tenien ni fullets, condons ja feia anys que no en donaven) i la relaxació social que ens acompanya poden fer repuntar una pandèmia que, d'altra manera, es pot evitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada