Educació

La pancarta d'aquests estudiants de la manifestació per l'educació no te desperdici. És la que millor recull les reivindicacions de la plataforma per l'ensenyament públic, i la que resumeix el repte al que ens enfrontem. Demanem la construcció de centres, l'educació de 0 a 3, la ciutadania en valencià, però fonamentalment el que demanem és una educació de qualitat, que forme a les futures generacions en les competències necessàries per a ser bons ciutadans i, al mateix temps, magnífics llanterners, consellers honrats (i no com alguns) i científics competents (i científiques, conselleres, i llanterneres, per descomptat).
El autèntics problemes de l'educació no són els que s'inventa la Conselleria i amb els que distrau als mitjans de comunicació i, massa vegades, a nosaltres també, sinó reduir el fracàs escolar, acostar el títol de graduat a més estudiants, augmentar la qualitat i preparació de l'alumnat, millorar la convivència als centres, aconseguir la igualtat real a les aules i a la societat.
Són reptes que necessiten una acció política decidida i clara, i no aquesta falta de respecte i desconfiança humiliant amb que la Conselleria tracta als professionals que han d'ocupar-se d'educar. A més d'aquesta acció coherent i orientada clarament per un interés social, fa falta posar els mitjans materials i humans per formar i facilitar als mestres i professorat la seua llavor. Transmetre confiança, unir a la societat amb l'objectiu comú de formar ciutadans lliures, crítics i participatius, aquestos són els grans reptes de l'educació del segle XXI.
El problema és que a hores d'ara, els únics que han manifestat el desig d'aconseguir una educació així, ha estat la societat civil, agrupada en un moviment de base que necessita uns polítics de talla, però als que costarà de trobar. I ho pagarem tots, malauradament.