Moral catòlica

La moral catòlica és una de les més autoritàries, intolerants i opressives que existeixen en la nostra societat. No es conformen amb adoctrinar els seus fidels, sinó que normalment es permet dir a la resta de ciutadans el que han de pensar, el que fan mal o si estan cometen una immoralitat en la seua vida. Ho van fer amb el divorci, amb les bodes homosexuals i amb la utilització de preservatius. Però en aquestos casos sempre eixistia la possibilitat -com, de fet, així passava- que les persones afectades es rebel·laren contra aquesta imposició amb l'argument de que les seues recomanacions només valen per als seus fidels i no estan autoritzats moralment per imposar-les a tota la societat. És aquesta una consideració que no acaba d'entendre la jerarquia eclesiàstica. En contra del procés de laïcització que va impulsar el Concili Vaticà II, aquesta curia pretén convertir tota la societat com si d'una croada es tractara.
I ara amb l'avortament. Però en aquest cas amb l'argument que ells són els unics salvadors de tots els fetus que en el futur poden esdevenir personetes. Com que aquestos no tenen veu, ells se l'apropien i es converteixen en els únics transmissors de la seua voluntat de viure. Però obliden, malauradament, que aquestos embrions o fetus es generen al cos d'una dona, de moment i mentre els avanços científics als quals, per cert, també s'oposen, i que, per tant, formen part del seu cos, pensen amb la seua ment i elles són les més autoritzades per interpretar les necessitats d'una part seua.
Nosaltres, els ateus, laics, agnòstics i creients d'altres religions, respectem les creences de la religió catòlica, i fins i tot seriem capaços de lluitar pel seu dret a viure les seues creences, però, per favor, que deixen de sentir-se superiors moralment i ens deixen als demés amb la nostra consciència i amb una moral ciutadana comuna en la que pugam conviure amb llibertat.