5/30/2011

El camí de Jordana

Us recomane una obra interessant i atractiva, una novel·la d'aquelles que requereixen temps i paciència per a escriure-les i per a llegir-les, una "rara avis" delicada i tendra, atrevida i radical.

La protagonista de l'obra és una xiqueta de deu anys, Jordana, que es formula tres preguntes: per què hi ha guerres, com evitar-les i com comportar-se (nos) per a ser feliç(os). A partir d'ací, i a través d'un equívoc, la protagonista vol preguntar aquestes qüestions a un pensador valencià, Joan Lluís Vives que, a través d'un apassionant viatge en el temps li mostrarà, en el seu context històric, les respostes de diferents pensadors de diverses èpoques. D'aquesta manera la protagonista inicia un viatge pel món, guiada entre capítol i capítol pel pensador (qui mostra com ha estat la seua vida i obra), entre dones i homes de tots els temps, filòsofs/es o escriptors/es, que han destacat pel seu pensament i pel seu compromís social i ètic, i que esdevenen protagonistes respectius de cada capítol on ixen. Els i les pensadors/es triades, que han estat objecte d'investigació del seu pensament i de la seua vida quotidiana, han estat: Madame du Châtelet i Voltaire, Hildegard de Bingen, Kant, Wittgenstein i Bertrand Russell, Virginia Woolf, Helene Stöcker, Marc Aureli, Martha Nussbaum i al-Gatzell, i en paròdia de comèdia teatral clàssica un grapat de filòsofs grecs clàssics amb una participació sorpresa contemporània."

L'obra està publicada per l'editorial Setzevents.

5/26/2011

Depressió

Encara no m'he recuperat dels resultats electorals. No m'atrevisc a dir ni pruna per allò de no dir coses de les que me'n penediré, perquè la primera reacció és la d'enviar-ho tot a fer la mà i amagar el cap sota l'ala, rodejar-se dels quatre amics més fidels, agafar bones borratxeres i fer la faena de la manera més digna possible (impossible) dins de les condicions que ens deixen.
De les borratxeres, ja penjaré les fotos al feisbuk, però de la faena, és discutible que ens permeten fer-la dignament. Jo treballe a l'educació pública, i a només tres dies de la nit electoral, ja han començat els retalls; 35 alumnes per aula, creació de grups mixtes lingüístiques, disminució de grups i, en conseqüència de recursos per atendre la diversitat... No vull deprimir-vos però els resultats d'aquest ajustament (desajustament) seran d'un abast imprevisible, vull dir, previsible. L'ensenyament públic se'n ressentirà seriosament, i l'ensenyament en valencià és possible que desaparega. Pel que fa al fracàs escolar, també és previsible que empitjore, i no acabe d'entendre com maquillaran els resultats per tal de rendir comptes a Europa.
No sé què passa a sanitat ni a serveis socials, però de segur que el panorama serà similar. Però clar, a mi la primera idea que m'ha vingut al cap és, no volíeu sucre? Doncs dues tasses. No voleu PP, doncs ací el teniu. Perquè en aquest cas no podem dir que no sabíem. Un milió dos-cents mil vots són molts vots d'acord amb el deteriorament de la cosa pública i a favor dels circuits de cotxes, motos i barcos.
Ara bé, passada la primera depressió, no podem més que pensar que la democràcia és molt més que els vots. Que, a més a més, tenen davant un milió de vots ben inquiets i actius, d'aquells que semblen més dels que són. I que no ens queda més que exercir tota la pressió democràctica que estiga a les nostres mans per tal de protegir un model de societat que, sabem de segur, és més convenient, tolerant i solidari. Per nosaltres no quedarà, aquells que per votació o abstenció, o per passivitat o comoditat es queden a casa seran els responsables d'un món més fred i insolidari. Però per nosaltres no quedarà.

5/19/2011

Democràcia real, ja!

No podem amagar la simpatia amb el moviment del 15M. És inevitable sentir alegria en vore joves mobilitzats, ciutadans que demanen democràcia, polítics preocupats. Certament aquest moviment és esperançador, perquè pretén aprofundir la democràcia, perquè, per fi, ha decidit dir NO a un sistema podrit, a la hipocresia del no passa res, del tot igual.
El moviment expressa aspectes molt interessants perquè mostra una frescura i espontaneitat atractius, perquè ha aconseguit mantenir-se al marge de la instrumentalització partidista, perquè, per fi, mostra públicament la indignació que tota la societat sentim de manera callada i impotent. Podríem dir que la protesta que està organitzant-se dona veu a un sentiment que fins ara estava frustrat i ens covava una úlcera. Però més enllà d'això, tots estem a l'expectativa. Qui són els organitzadors? Ells diuen que ningú i tots, els ciutadans i ciutadanes, encara que tots sabem que això no funciona així. Saber que Attac i Intermon estan darrere és tranquilitzador, però falta saber un poc més. Què volen? Aprofundir la democràcia. Molt bé, però com? En un principi la consigna era "no votes" i "vota en blanc", i al PP se li va posar cara d'alegria i va voler posar-se al capdavant del moviment antizapatero, deien ells. Però quan han vist que la consigna comença a matisar-se i es converteix en "no votes PP ni PSOE" i "no votes partits majoritaris", aleshores ja no els agrada tant, i ja l'ha muntada Rubalcaba, que sembla ser el gran artífex de totes les conspiracions. Si al PP no li agrada, això és bona senyal, però encara falta que no li agrade al PSOE, i de moment els agrada, perquè pensen que pot mobilitzar l'electorat d'esquerra, desenganyat de les polítiques neoliberals del govern d'Espanya. Però ells són tan responsables com els altres de la llei electoral, de la falta de transparència i de la desmobilització ciutadana.
No votar és votar PP; votar en blanc, a no ser que seguira aquest vot una forta mobilització ciutadana, és votar majories; i votar partits minoritaris, sense distinció ideològica, és dissimular les diferències entre el Centre liberal i Esquerra Unida. Per això jo preferia una mobilització més ideologitzada, més clarament crítica amb un estil de fer política, reivindicant la política en el seu sentit més pur, de participació ciutadana. El crit de democràcia real, ja! és convenient i adequat, perquè el que cal demanar és que ha arribat l'hora de fer política, i fer-la des de la convicció de que els assumptes públics són cosa de tots i no només de la casta de polítics professionals que l'han segrestada. I en aquest sentit, el moviment no pot agradar als qui controlen el sistema a hores d'ara.

5/14/2011

Política en campanya

Si en algun moment la política es fa insuportable és en campanya electoral. La visió dels polítics amb els seus vestits de diumenge, collars o corbates, pentinat de perruqueria i el millor somriure, és un autèntic atemptat a la democràcia. Sembla que posar cara d’hipòcrita i anar repartint promeses que tots saben que són impossibles de realitzar siga una obligació. I ja sé que tots els polítics no són igual, que n’hi ha uns amb més cara dura i d’altres amb més sinceritat, però la manera de mostrar la campanya electoral als informatius i el predomini d’un grup de polítics determinats a les televisions, fa que la visió dels polítics es veja clarament perjudicada per les campanyes electorals.
No s’entén que es continue amb els passeigs pels barris i mercats, donant les mans i besant xiquets, que es repetisquen debats electorals encartonats i inútils, que es col·loquen espais de propaganda amb formats caducs i infumables. No s’entén això perquè tothom sap que no té cap influència, que no es vota en funció d’aquestes estratègies i que, fins i tot, el que s’aconsegueix es allunyar de les urnes un grapat de ciutadans que volien votar. La política ha de ser una altra cosa, més directa, més participativa, més real. Però en campanya electoral sembla que tot això s’oblide i es torne a la visió més institucional, hipòcrita i mentidera d’aquesta activitat. Fins i tot els partits d’esquerra, que pretenen canviar aquest estatus polític, cauen en la trampa del cartell electoral, el míting i la promesa. Les eleccions només han de ser un pas en el camí, i no haurien de desbaratar una acció eficaç ni de tapar una gestió desastrosa.  

5/09/2011

Política 2.0

Diu Ernest Benach, al llibre #Política 2.0, que
"Si donem per fet que avui la societat s'està construint en temps real, que es comunica on-line, que comença a recuperar valors com la crítica, l'escepticisme, la implicació i la participació, i que es caracteritza per un desig creixent d'informar-se, pensar, compartir i cercar el coneixement a les fonts originàries, la política 2.0 serà aquella que, assumint aquesta nova filosofia i utilitzant de manera correcta les noves tecnologies, permetrà fomentar una vertadera democràcia deliberativa i recuperar la credibilitat dels polítics."
Amb aquesta caracterització de la societat del coneixement, sembla evident que la política comença a adquirir noves característiques que la societat ja ha desenvolupat. Una societat dinàmica, interessada pel coneixement, crítica, implacable quan se la tracta com ignorant o imbècil (en el sentit d'apàtica i menfot). Si la predicció de Benach és certa, caminem cap a una societat vital, que expressa les seues idees a la xarxa i als nous mitjans digitals, que no accepta l'engany i que, com que cada vegada és més madura i conscient, vota de manera més conscient i personal. Si la societat evoluciona en aquesta direcció, és normal que el panorama polític es fragmente, que apareguen nous partits que representen aquesta vitalitat social. A més a més, també és lògic i coherent que aquesta nova societat 2.0 no perdone la corrupció i demane polítics compromesos, capaços de respondre pel Facebook o twittetjar sense complexos sobre la seua actuació pública.
En fi, una radiografia fidel del País Valencià, no creieu? O el nostre país s'ha quedat al segle XX o tot això de la societat digital és una xorrada que només ens creiem quatre penjats que perdem el temps amb els blogs, el Facebook i tot això. Per cert, Fabra té Facebook?

5/02/2011

Mourinho, Belén Esteban i Cospedal




El títol d'aquest article, com podeu suposar, amaga una pregunta: en què s'assemblen l'entrenador del Madrid, José Mourinho, la famoseta i habitual del cor Belén Esteban i la política del PP, Mª Dolores de Cospedal? En principi podeu pensar que en res, sobretot perquè treballen en tres àrees ben diferents de l'espectre social. Però no, tenen un punt en comú que els fa entrar en relació, i és que tots tres treballen de cara als mitjans de comunicació i són uns especialistes en difondre missatges que calen en la societat.
Però si els pose en relació ací, és perquè el seu paregut és més profund. Fixeu-s'hi un poquet i us n'adonareu que tots tres utilitzen una estratègia mediàtica similar. Es tracta de dir en públic i davant de les màximes càmeres possibles, la bajanada més atrevida, absurda i desproporcionada que se us acudisca. La característica fonamental que ha de tenir l'exclusiva és la de no recolzar-se en cap demostració possible i si insulta algú, molt millor, perquè aleshores crea més morbo.
Adoneu-vos que és una estratègia que s'han anat copiant entre ells. Perquè si en un primer moment el model el va introduir la Esteban per acusar el Jesulin de mal pare o el que siga, com que es tractava de programes del coloret i d'assumptes del cor, no va semblar perillós. Quan Mourinho el va utilitzar la setmana passada per acusar el Barça i la UEFA de connivència mafiosa, la cosa ja semblava més important, però encara era futbol. Ara bé, quan Mª Dolores de Cospedal va acusar la TVE d'afavorir el PSOE i manipular, aleshores les coses se'n van eixir de mare.
Però és igual, perquè no passa res. S'ha de dir la mentida amb cara de pòquer i com si fora l'evidència més gran del món. La resta ho faran els mitjans, que li donaran ressò, ho comentaran i invocaran els "ais" corresponents. Però l'afirmació mai es podrà contrastar, o si en algun moment s'arriba a comprovar i a demostrar la seua falsedat (o veritat), la rectificació no passarà d'una nota llegida a peu de pàgina (o d'informatiu) amb sigles incloses (recordeu "ce", "ce", "o"). Amb el funcionament dels mitjans i de la justícia, dir l'animalada més grossa o el insult més recalcitrant, ix a compte, encara que en alguns casos, pocs, als porcs els arribe el seu santmartí ( Miguel Àngel Rodríguez n'és l'exemple més esperançador)