Política en campanya

Si en algun moment la política es fa insuportable és en campanya electoral. La visió dels polítics amb els seus vestits de diumenge, collars o corbates, pentinat de perruqueria i el millor somriure, és un autèntic atemptat a la democràcia. Sembla que posar cara d’hipòcrita i anar repartint promeses que tots saben que són impossibles de realitzar siga una obligació. I ja sé que tots els polítics no són igual, que n’hi ha uns amb més cara dura i d’altres amb més sinceritat, però la manera de mostrar la campanya electoral als informatius i el predomini d’un grup de polítics determinats a les televisions, fa que la visió dels polítics es veja clarament perjudicada per les campanyes electorals.

No s’entén que es continue amb els passeigs pels barris i mercats, donant les mans i besant xiquets, que es repetisquen debats electorals encartonats i inútils, que es col·loquen espais de propaganda amb formats caducs i infumables. No s’entén això perquè tothom sap que no té cap influència, que no es vota en funció d’aquestes estratègies i que, fins i tot, el que s’aconsegueix es allunyar de les urnes un grapat de ciutadans que volien votar. La política ha de ser una altra cosa, més directa, més participativa, més real. Però en campanya electoral sembla que tot això s’oblide i es torne a la visió més institucional, hipòcrita i mentidera d’aquesta activitat. Fins i tot els partits d’esquerra, que pretenen canviar aquest estatus polític, cauen en la trampa del cartell electoral, el míting i la promesa. Les eleccions només han de ser un pas en el camí, i no haurien de desbaratar una acció eficaç ni de tapar una gestió desastrosa.