Shy és una novel·la de Max Porter, publicada per L'altra editorial, que ens dona el contrapunt perfecte a l'entrada anterior sobre la sèrie Adolescència.
En aquest cas trobem un adolescent disruptiu, molt diferent al que podríem considerar com un adolescent típic. Vull dir, que ens trobem amb una tipologia adolescent marginal, però justament per això ben representativa de l'adolescència. No és un adolescent representatiu, però des d'aquesta marginalitat mostra una visió brutal de l'adolescència, crua, nua, sense concessions al moralisme, ni en l'estil ni en el contingut. Shy és intractable i no sabem perquè, intuïm desilusions infantils, un pare desaparegut, un padrastre distant, una mare desorientada i impotent... Però res és suficient per entendre a un adolescent destrossat, deprimit, desil·lusionat, consumidor habitual de droga i víctima de buylling i assetjador ell mateix. El trobem a una institució correccional, tampoc sabem bé perquè, suposem que per una baralla brutal amb un company, per conductes disruptives al col·legi, que comencen pel pur desig de ser protagonistes, però que s'enquisten amb el temps i la reiteració.
Una visió de l'adolescència molt més creïble, per la seua marginalitat i absència de voluntat generalitzadora, que la sèrie tòpica i moralista de què parlàvem adès. Ací no trobem cap moralisme ni culpabilització, no busca víctimes ni culpables, ni la mare, ni el padrastre, ni els mestres de l'escola, ni la psicòleg (que és molt més dura i cruel, però necessària) ni l'internat, amb uns professionals dignes i correctes. Ací no es disparen les culpes a tothom sense concreció, sinó més al contrari, no trobem causes suficients per explicar el perquè de la situació de Shy, possiblement relacionat amb la salut mental, però el cas és que ell mateix no s'aguanta, està perdut, no troba el camí ni el busca.
Narrada a fragments, amb diferents narradors, de vegades omniscient, de vegades ell mateix o els personatges que l'acompanyen, cosa que desconcerta al principi, però mostra el caràcter fragmentari i inexplicable d'una persona, de qualsevol persona, i més d'un adolescent desorientat i perdut.
Entenem millor l'adolescència des d'aquesta narració descarnada d'un personatge únic i gens extrapolable que des de la sèrie moralitzant amb voluntat de generalització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada