Graduació Batxillerat Ferrer i Guàrdia

Dedicat a la promoció de Batxillerat 17-19 del Ferrer i Guàrdia

Bona vesprada, hui es gradua una promoció especial per al Ferrer. Especial no tan sols perquè es gradua el meu fill, Sergi, i per això estic jo ací, sinó especial en un sentit més generacional. Aquest grup d'estudiants, vosaltres, teniu en comú ser els primers que heu viscut des de les aules el canvi polític, i per tant educatiu, al nostre país. Fem un poc de memòria.

Fa 7 anys, quan la Primavera Valenciana es va avançar a un febrer de lluita i reivindicació, els nostres fills i filles, aquests que ara s'asseuen ací davant, estaven a l'escola, la majoria ací al costat, al Pare Català, i amb els seus ulls carregats d'il·lusió van contemplar com els seus germans majors, els que estaven en aquest institut aleshores, eixien al carrer per demanar més recursos per a educació amb uns llibres a les mans com a única arma. La resposta d'aquells que manaven i tenien la missió d'educar va ser una repressió salvatge que ens va deixar a tots amb el cor glaçat. Aquells ulls carregats d'il·lusió, els vostres, es van omplir de ràbia.

Després d'això, han passat eleccions i canvis polítics, els estils de governar ja no són els mateixos, perquè s'ha passat d'expedientar directors d'Institut per posar pancartes o organitzar concerts i manifestacions, a una col·laboració més amable, tot i que encara arrastrem pors i precaucions inexplicables en un sistema democràtic.

Bé, però tornem als nostres protagonistes, a vosaltres, després d'aquella experiència us haurieu pogut convertir en una generació passiva i passota o, si més no, poregosa, vists els resultats que van generar aquells fets. Podrieu haver caigut en el conformisme o l'apatia. Però no, vosaltres ens heu donat una lliçó de ciutadania a tots nosaltres, els adults que us havíem d'ensenyar.

Vosaltres heu sabut mantenir viu i adaptar als nous temps el Nucli d'estudiants, us heu organitzat per reivindicar els valors de la tolerància i la igualtat, valors imprescindibles en democràcia, en les Dones d'aigua, Ferrer Feminista, El Col·lectiu LGTBI del Ferrer, Rebels dels versos i molts més que jo no he arribat a conéixer. Tots encarats a fer un món millor, més respectuós i lliure.

A més heu participat en totes les activitats que ha organitzat el centre, donant-li el vostre estil propi, heu fet teatres i mediació, heu pintat murals i disfressat per Carnestoltes, escrit versos i contes, heu fet fotos i dibuixat i, a més, heu superat amb més o menys èxit les diferents assignatures.

Sí, estimats pares i mares i professorat, aquesta promoció que ara es gradua ens ha donat una lliçó de civisme i educació a tots nosaltres que, amb menys entusiasme i força, hem intentat adaptar-nos als canvis.

L'Ampa, que és del que jo puc parlar, ha passat de tenir un caràcter reivindicatiu a centrar-se en la millora de les infraestructures i la qualitat de l'educació. Hem intentat forçar a les autoritats polítiques a invertir en educació, concretament ací en tapar goteres, endreçar teulades i assegurar instal·lacions, però tenim un pati per urbanitzar, uns aules que necessiten millorar les seues condicions i més recursos humans per atendre la inclusió de les generacions que venen darrere.

Sí, vosaltres ens heu ensenyat una cosa molt important, i és que estiga qui estiga en el poder, ningú ens regalarà res, que hem de seguir lluitant si volem millorar els nostres centres educatius, que hem d'estar organitzats i vigilants si volem que l'escola pública no es convertisca en una opció de segona. Per tot això i perquè ara mateix hi ha generacions de xiquets i xiquetes mirant els seus germans majors amb ulls d'il·lusió, nosaltres, els pares i mares ens hem d'organitzar i estar units i unides per tal de mantenir viva la flama de l'esperança. Per ells, per vosaltres. Gràcies.