Els Sofistes a l'era de l'idiotisme digital
Els Sofistes van ser els mestres de ciutadania de la Grècia clàssica. Convençuts demòcrates, ateus i escèptics, educadors d'ètica pràctica, saber polític i de les eines innovadores que la nova societat democràtica requeria. Ensenyaven a parlar en públic, a discutir sobre temes morals, a convéncer dels arguments propis i a fer discursos atractius i engrescadors. Van representar una autèntica revolució en les maneres d'ensenyar i pensar. Ells són els autèntics pares de la filosofia actual, i no el Sòcrates conservador que renegava de les noves eines de comunicació i de la democràcia populista.
És cert que des del mateix moment en què van començar a
intervenir en la vida social grega, van rebre crítiques de totes bandes, des del costat conservador per apostar clarament i sense ambigüitats per la democràcia i, a més, per empoderar les noves generacions proporcionant-los les eines d'expressió i comunicació necessàries per desenvolupar aquest model polític. Des del seu costat demòcrata van ser utilitzats per sectors interessats que volien dirigir l'opinió pública ciutadana en el seu profit, els demagogs al servei dels poders econòmics. I per part dels conservadors dissimulats, com Sòcrates, que plantejaven una tercera via impossible entre el vell model aristòcrata i la democràcia, van ser ridiculitzats en fabricar un model que confonia els mestres amb els demagogs. El resultat ha estat l'oblit interessat i el menyspreu acadèmic.
Potser ara siga el moment de reivindicar la seua figura. En un model de crisi democràtica, els seus ensenyaments són més útils que mai i es fa necessària la seua visió igualitària del poder, el seu sa escepticisme i un ateisme que proporcione a l'ésser humà la direcció de la seua vida. A més, els sofistes moderns no dubtarien en utilitzar les noves plataformes comunicatives en benefici de la lliure expressió d'idees i propostes. Lluny de les propostes economicistes dels influencers o experts en màrketing comunicatiu, els sofistes moderns busquen posar a l'abast de tothom l'ús de les xarxes digitals amb la intenció d'aprofundir en una democràcia vertaderament popular i igualitària. No ho dubteu, els sofistes moderns tindrien Twitter i Instagram i ensenyarien les noves generacions a pensar i passar a l'acció tot utilitzant-les.
En aquesta línia he escrit l'article "Ensenyar a pensar a qui no vol aprendre’n. O com innovar en l’ensenyament de la filosofia en l’època de l’idiotisme digital" aparegut a la revista de filosofia del País Valencià Quaderns de filosofia, Vol 4, no. 1 (2017).
5 comentaris:
Jo, nogensmenys, tinc a Sòcrates com la més gran figura de la filosofia en la Història, un home, que com Crist, va morir per amor a ell mateix, a les lleis i a l'amo, que les havia fetes, un home que es va o el van posar en el lloc de boc expiatori, amb el que això suposa de creació, només es pot crear des del sacrifici, des del donar la vida, simbòlica o real pel que vols i estimes i Sòcrates ho va fer, va ser qui va propiciar que hui en dia es pague encara i dic encara, als filòsofs, i jo en sóc un que cobra, tot i no tindre la carrera, però cobre per draceres que només els filòsofs com Sòcrates coneixen, tot i que a ell el van exampar en aquesta la seua manera de cobrar i com a persona molesta per influent el van condemnar a morir per un inventat delicte del que no era culpable, després, tot i el que diga Nietzsche, només Crist va fer el mateix, i el que van donar-nos, l'Edat Mitjana i com a resultant l'Edat moderna i contemporània amb l'eclosió de la informàtica, que farà que el món no se'n vaja en orris.
Vicent Adsuara i Rollan
Socrates està sobrevalorat, Plató va fer molt de mal.
;)
Jo, i t'ho dic sincerament, pense que no es pot dir que un siga més o menys que un altre, ni en l'art ni en la filosofia, jo conec filòsofs kantians, platònics, nietzschians o foucaultians, no es pot dir mai que un filòsof haja estat mai refutat, o això pense jo, ara, Sòcrates es va enenyar que per a influir, o per a convéncer cal donar la vida i que tots som un, va ser el precursor de l'ànima del Quixot, aquell home que des de la seua casa governa el món, gràcies al seu sublim i foll sacrifici.
Ara, també t'haig de dir que jo sóc un enamorat de Sòcrates, com de Lacan o de Freud, però comprenc que puga haver persones que el tinguen en poca estima o que no el coneguen i jo no conega a altres, lògicament.
Pensa que només anem quan comprenem, anem quan l'altre sap coses de nosaltres, tot i que igual que amem podem odiar-lo si eixes coses les voldríem ocultes i si anem apreciem, per això com que en una sola frase o en un sol individu pot estar tot l'Univers és que hi ha marxistes, masclistes, feministes, nietzscheans, comunistes, filo-capitalistes, socialistes, kitch, moderns, feixistes, Freudians, etcètera, etcètera, sense poder dir mai, amb raó, sense és una altra història, que hi haja un només amb la veritat.
Per si t'interessa, Enric, els diumenges en ràdio clàssica a les 23 hores fan un programa de música i filosofia.
Publica un comentari a l'entrada