La reducció de ràtios va ser una primera mesura encertada i que ens posava en el camí de la recuperació d'unes condicions decents a les aules. Xarxallibres un intent lloable, però mal realitzat, d'aprofundir en la gratuitat, i l'augment en
Per això, ha arribat l'hora de dignificar la funció del professorat. Sense millorar les condicions de treball d'un dels eslabons clau del sistema educatiu, és impossible millorar la qualitat educativa del nostre País. Està molt bé millorar les condicions a l'aula amb menys alumnat i avançar en instal·lacions i ajudar les famílies, però sense un professorat motivat i que treballe en bones condicions laborals l'augment de la qualitat no serà possible.
Per això exigim el reconeixement urgent d'una sèrie de condicions imprescindibles per a realitzar el treball de manera adequada i amb nivells de qualitat excel·lents:
S'ha de tornar a reconeixer la funció de coordinació del/la cap de departament amb la dedicació horària necessària, les 3 hores de funció de coordinació són imprescindibles si es vol fer funcionar adequada i coordinadament els departament didàctics.
Reconéixer l'experiència i mantenir als centres als majors de 55 anys passa per un reordenació de les seues funcions, amb més hores d'atenció a biblioteca o laboratoris i menys de classe directa.
La recuperació salarial és part de la dignificació laboral, i els funcionaris de l'educació hem perdut poder adquisitiu de manera escandalosa. Aquesta pèrdua s'ha de recuperar, començant per la recuperació del 100% de la paga extra i amb augments proporcionals del salari.
Estimular la innovació educativa i la formació permanent passa pel reconeixement oficial d'aquesta faena i per la dotació econòmica per a projectes d'innovació, formació i desenvolupament d'estratègies experimentals.
Portem anys suportant el cop de la crisi amb un excés de treball i una sobrecàrrega de funcions que comença a erosionar el funcionament general dels
No podem esperar més. És el moment de reconéixer i dignificar davant la societat el paper del professorat, i això passa per un reconeixement efectiu en termes de condicions laborals, econòmiques i públiques. No queda temps, dos anys és un plaç raonable per aplicar aquestes mesures i encarar una nova legislatura en la què es podria créixer en qualitat educativa i aconseguir nivells europeus en aquest aspecte.
No podem esperar més, és l'hora del professorat valencià.
6 comentaris:
Felicitats Enric, em sembla un magnífic treball de síntesi. Hi afegiria tres aspectes que complementen tot el que dius:
1. El reconeixement de les tasques de tutoria, sovint amb més càrrega de treball pedagògic que la pròpia caporalia de departament.
2. El reconeixement dels treballs de coordinació de cicle que, almenys en Primària, són molt importants.
3. Les tasques del professorat major de 55 anys, que també podria dedicar-se a assessorar, tutoritzar, etc. el professorat que s'incorpora a la docència
Totalment d'acord, Rafa, el tema de la tutoria s'ha convertit en la faena que més ens ocupa i caldria un reconeixement diferenciat i, també amb la resta de punts amb els que coincidesc totalment.
Gràcies pel comentari
4.Despenalització urgent de la baixa per malaltia: no som presumptes estafadors del sistema, els autèntics sabem on son.
Salutacions
Totalmetn d'acord, Paco, cal incloure aquest aspecte de manerar urgent.
Jo sóc molt pessimista, Enric, mira, si l'educació va nàixer per la relació humana entre erast i efeb, en què l'efeb era educat pel primer, però calia, com en la psicoanàlisi i en la política un enamorament de l'element més baix, l'efeb, cap a l'erast. Quan açò, en la ja modernitat, no ha pogut donar-se per la massificació de l'ensenyament i la seua democratització, parle de les escoles europees dels segles dihuit i dèneu, es va substituir per l'autoritat, fer de les escoles una caserna, en què la por fera que l'efeb, ja esclau més que efeb, mitjançant la por, dic, li entraren les normes i conceptes de l'amo, cosa que no passava en l'educació primera en què s'ensenyava a pensar per un mateix, actualment creu-me, els professors, perdut el principi d'autoritat, ja sou més que erastos o generals d'un exèrcit de xiquets, sou les minyones d'un grup de bojos adolescents amb els traumes que porten de casa i dels mitjans que matxaquen tant a pares com a mares o xiquets en aquesta societat, però el que sí jo demanaria és un augment de sou, perquè ben merescut que ho teniu i també que vos llevaren tants alumnes per classe. Cuidar a un parell de vedelles és pessat, però a trenta o quaranta, és simplement un suicidi.
Vicent
Doncs jo sí que crec en l'educació, Vicent, malgrat totes les dificultats que comentes, encara crec que es pot establir una relació saludable d'aprenentatge i col·laboració entre professorat i alumnat. Això sí, el professorat necessita ajuda i motivació, i millorar les condicions laborals, com comente a l'article, és una via per millorar aquest procés i fer-lo saludable.
Gràcies pel comentari
Publica un comentari a l'entrada