El llibre que vull recomanar-vos, A l’altra banda de les muntanyes, de
Mª Jesús Bolta és una mostra de la bona literatura que es fa a València en la nostra llengua. La novel·la demostra l’habilitat literària de la seua autora, el seu domini del català
que es parla a València, la seua capacitat metafòrica, la imaginació que
desenvolupa, el realisme amb el qual ens parla de coses que tenim al costat i a
les quals no havíem prestat l’atenció necessària. En resum, aconsegueix fer-nos
veure realitats que, per quotidianes, havíem obviat.
I aquest art d’escriure que l'autora domina tan magníficament, em va fer pensar en com seria aquest llibre portat al
cinema. Però el director que agafe el repte
tindrà una faena difícil de fer. Evidentment té una història convincent al seu
davant amb tots els ingredients necessaris d’un bon guió; una jove benplantada,
filla d’emigrants valencians, educada a França i totalment integrada en la
manera de vida francesa, que torna a la València dels 70 per vacances. El xoc cultural,
la vida amorosa, els problemes d’integració i d’identitat, el còctel, com dic,
és perfecte, perquè l’argument de la novel·la està ben bastit.
Però allò que a la hipotètica
adaptació cinematogràfica li faltarà, de segur, és la característica més
encisadora d’aquesta novel·la, el seu llenguatge. Mª Jesús Bolta és una mestra de la
metàfora i l’adjectiu, una bruixa de la comparació i l’epíctet, capaç de
convertir la pell rossa d’un encantador xicot francés en una capa “transparent
com les meduses” o un institut francés en una “mandíbula enorme” que engul els
alumnes a dotzenes fins “triturar” els seus cervells. La ploma àgil de l'autora fa que les paraules amoroses acaronen com “un sospir de vellut”, que els
cossos “s’enllacen com una trena” o “transmeten un corrent elèctric” que encén
el cos veí, els ulls que mirem poden ser “turquesa, “de puça miop”,
“transparents” o convertir-se, si cal, en una “llum fosca com l’aigua d’un
pou”, la veu “s’enrosca com una serp pel coll”, i les orelles són “cavernes”
que escolten dolces paraules des de la foscor. La capacitat de Bolta per
fer-nos mirar amb les paraules no podrà ser superada per la imatge mateixa, les
metàfores de la nostra autora són tan potents que difícilment podràn ser
mostrades de manera explícita. És un dels plaers reservats a la lectura, que
els nous mitjans audiovisuals no aconsegueixen emular, i que ella ens
regala per al nostre delectament literari.
Podem afegir les descripcions
minucioses i carregades de sentiment, com la de la casa del poble a la pàgina. 78, o de
la iaia a la pàgina 79, que superen la simple visualitat per a carregar les imatges
d’olors, sabors i emocions. És un privilegi de la lectura que només els bons
escriptors saben motivar.
És cert, el cinema és més potent en
les escenes sexuals i sentimentals, però potser pel seu caràcter explícit, mai
arriben a suggerir el que una bona narració aconsegueix. La novel·la que
presentem ens captiva quan narra successos sentimentals, quan conta converses
sinceres i quan s’endinsa en la més dolces escenes sexuals, no puc estar-me de
recomanar-vos un fragment que us farà les dents llargues i, de segur, usa farà
recordar els vostres records adolescents i estimularà el vostre desig madur, busqueu a la pàgina 40, no us en penedireu.
I tot aquest magnífic embolcall que
ens encisa, ens captiva, ens corprén i ens arrabassa el seny, es presenta
adobat d’anècdotes i històries pròximes. En algun moment de la lectura, oblidem
que la història es situa al 73, perquè podria ser tan actual com els sentiments
que narra, perquè la vivacitat de les emocions ens recorda que la literatura és
universal i intemporal, travessa el temps i les fronteres. Qualsevol immigrant
del món, siga valencià, búlgar, àrab o romanés, s’identificarà amb el torrent
emocional que Teresa experimenta a la novel·la, i no cal situar-nos als anys
70, perquè hui, en aquest moment, molts dels nostres fills, alumnes, nebots o
nets, estan marxant a la recerca d’una vida millor que nosaltres no els podem
donar, i experimenten, potser, els mateixos sentiments que llegim a la
magnífica novel·la que Mª Jesús Bolta ens ha regalat.
Si teniu ganes de saber més, ací teniu el vídeo d'Un país de llibre sobre el llibre que comentem:
4 comentaris:
M'encanta que a hores d'ara ja no siga només la importantíssima literatura poètica la que nodrisca aquesta nova Renaixença valenciana, sinó que també la novel·la i perquè no, l'assaig abunde i del bo.
Jo faig més que res un periodisme psicològic i tot i que he llegit molta novel·la no tinc els punts de referència per a apreciar l'estil d'una bona novel·la però t'hi crec i m'enorgullisc de la meua ciutat.
Una abraçada valenciana
Vicent
Sobre gustos, ja se sap, i en literatura més encara, però certament en aquest cas, no crec estar equivocat i, tot i tractar-se d'una novel·la juvenil, és recomanable per a totes les edats
No estás equivócat, és una novel.la magnífica ,i si, el millor és el llenguatge molt dolç i captivador
Totalment d'acord, Mari Carmen
Publica un comentari a l'entrada