La moral de l'absolut

Sembla que torna un punt de mira moral que converteix en absoluts certs valors morals, convertint-los en roques dures i inviolables. Per exemple, el ministre Gallardon encapçala una visió de la vida que la converteix en un valor suprem en qualsevol circumstància, des del moment de la concepció fins el de la mort. Amb arguments com aquest prepara una reaccionària reforma de la llei d'avortament que pretén tornar la situació trenta anys enrere, i amb idees semblants s'oposa al dret a morir dignament. També l'onada conservadora que recorre Europa al voltant de la defensa del sagrat valor de la família, entés aquest en el sentit més tradicional de matrimoni heterosexual amb fills i que nega el matrimoni i l'adopció per part de parelles homosexuals. Podem continuar recorrent exemples com la discussió sobre la llibertat d'elecció de centre educatiu per part dels pares o de metge per part dels pacients, llibertats absurdes per definició.
En tots els casos s'invoca una paraula sagrada -vida, família, llibertat...-, carregada de connotacions morals i se la converteix en una mena de tòtem sense matisacions, en principi unívoc d'actuació, en valor suprem intocable. El problema és que els conceptes morals mai estan clars, o millor dit, quan més clars estan pitjor, perquè aleshores estan carregats de prejudicis i sentits caducs que hereten d'una tradició la major part de les voltes opressora, injusta o discriminatòria.
Els conceptes morals estan vius, canvien, es transformen, adquireixen nous sentits en funció de les noves circumstàncies històriques i de la lluita de la ciutadania en la defensa dels seus drets. I no tots els nous sentits són positius, massa vegades són retrocessos, o noves discriminacions o opressions fins ara desconegudes. Per això es necessari tenir el judici moral despert, l'empatia aguditzada i el raonament afilat.
Podem prendre com a exemple el concepte de vida, que aplicat en sentit literal al tema de l'avortament, implica una intransigència ètica que només amaga una postura de superioritat moral difícil de defensar en un diàleg racional. És evident que, als temps del control de natalitat, dels drets de les dones a la concepció lliure i voluntària, de les tècniques mèdiques i farmacèutiques d'anticoncepció, enrocar-se en un concepte de vida purament biològic que comença en el moment de la fecundació i que és irrenunciable, és un anacronisme que sona impostat fins i tot en boca de personatges tan sinistres com Rouco Varela. La vida humana és alguna cosa més que la simple fecundació, i també alguna cosa menys podriem dir -perquè la vida existeix abans de la concepció-, i és evident que un embrió té al seu si unes potencialitats desconegudes, però el problema és que mai les podrà desenvolupar sense la participació directa i voluntària de la seua mare. Posar un concepte de vida embrionari per davant d'un altre de vida humana racional i conscient, és no voler vore la realitat i imposar penes innecessàries a les persones només per uns obscurs principis morals.
Trobe molt més immoral pensar que una dona que no pot o no vol tenir un fill en un moment determinat pot portar endavant una gestació i acabar entregant el fruit del seu cos a unes institucions que han de donar un futur incert al resultat dels seus patiments i alegries. Només una mentalitat de mascle insensible pot vore això com una solució més digna a la d'interrompre un embaràs no desitjat. Bé, uns mascles insensibles, o massa sensibles a altres interessos més terrenals.
Al remat, sembla imposar-se la versió fàcil de la moral, la del catecisme, la que impedeix pensar, la que dona receptes fetes, amb paraules sagrades que mai s'han de qüestionar. La moral del compromís, la del conflicte, la de la reflexió, la de la comprensió, l'autèntica moral d'acceptació del criteri moral aliè, aquesta sembla rebutjar-se sense discussió.